Les inundacions del 12 d’octubre de 1907 i la visita del rei Alfons XIII a Manresa (part I)

El dissabte 12 d’octubre de 1907 Manresa va patir les inundacions més catastròfiques de la seva història. En el marc d’uns aiguats que van afectar moltes altres zones de Catalunya, el Cardener es va desbordar, arribant a superar els 7 metres(1) per sobre del seu curs habitual, la qual cosa va suposar la destrucció de diverses fàbriques tèxtils, de l’estació del ferrocarril econòmic, del gasòmetre, etc. Atès que Manresa era en aquell moment una de les ciutats catalanes més industrialitzades i la vuitena més poblada(2) del país, el rei Alfons XIII, acompanyat del President del Consell de Ministres Antoni Maura i Montaner, va voler veure la magnitud de la catàstrofe en persona. Així, el diumenge dia 20 d’octubre, el monarca va visitar la ciutat després de desembarcar fugaçment a Barcelona provinent de Màlaga, on el 24 de setembre aquesta ciutat també havia patit greus inundacions. Com veurem, la diferència entre la industrialització i progrés d’Andalusia i Catalunya va provocar portades de revistes que satiritzaven sobre la dotació econòmica aportada a les respectives reconstruccions i la vinculació de la capital del Bages amb el catalanisme polític, encetat amb les Bases de Manresa. Continua llegint

Anuncis

El Pont Nou

Juntament amb la Font de Neptú, el Pont Nou forma part de la inconfusible entrada oest de Manresa, oimés amb la recent i gairebé providencial restauració i il·luminació del que probablement sigui el viaducte baixmedieval més llarg de Catalunya(1). Així mateix, no deixa de ser paradoxal que Manresa anomeni “pont nou” un viaducte que fa gairebé 700 anys que va ser construït. L’explicació és que el Pont Vell és més antic (segurament del segle XIII), i quan es va acabar de construir el nou viaducte, la denominació de Pont de Manresa que consta documentalment es va haver de canviar per la de Pont Vell i Pont Nou, la qual s’ha mantingut immutable durant set segles(2). Continua llegint

Manresa vista des de l’òptica militar de finals del segle XVII (1687-1689)

El desembre de 2015, la Biblioteca Nacional d’Espanya va dur a terme la digitalització en alta resolució del plànol del Principat de Catalunya que Ambrosio Borsano va enllestir l’any 1687, després de 12 anys de feina(1). Aquest plànol, amb unes mides de 293 cm d’alçada i 238 cm d’amplada(2), és la primera representació coneguda del Principat a gran escala. Però a més del plànol, ja de per si interessant per la informació detallada que conté, aquest enginyer milanès al servei del rei Carles II va redactar un ampli memorial on es descriu tot Catalunya des del punt de vista militar. El manuscrit, conservat també a la Biblioteca Nacional d’Espanya amb la signatura MSS/18054, porta per títol Discurso General hecho por el Maestre de Campo Don Ambrosio Borsano natural de la Ciudad de Milan. Ingeniero Mayor, y Qartel Maestre General del Real Exercito de Cattaluña en qe descrive toda la Carta Topografica del Principado de Cattaluña, Condado de Rosellon, y Çerdaña, con la calidad de los Terrenos, Rios, Ciudades, y Plazas en el paraje donde se allan situadas, como tambien describe los Terrenos donde se puede en Ocasion Campear, y Aquartelar el Exercito Consagrado a la Real Magestad de Don Carlos II Rey de las Españas Nuetro Señor, i el proemi està signat per l’autor a Barcelona el dia 30 de gener de 1689. Continua llegint

La visita de la Reina Isabel II i les fotografies més antigues de Manresa

El dia 5 d’octubre de l’any 1860, el tren que havia sortit de Barcelona de bon matí i que havia de portar a la Reina Isabel II a Lleida, s’aturà dues hores a Manresa per visitar la ciutat(1). La comitiva reial que va visitar Manresa, a més del Rei consort (i cosí de la Reina) Francesc d’Assís de Borbó i Borbó-Dues Sicílies, duc de Cadis, estava integrada pel Duc de Tetuan, Corvera i Calderón, la Duquesa de Tetuan, la Marquesa de Malpica i el Compte de Balazote, als quals se’ls van ajuntar a la seva arribada a l’estació del Nord el Sr. Paz en qualitat de diputat del districte i el membre de la Junta del ferrocarril Marià Lluch i Garriga, germà del bisbe (i posteriorment cardenal) manresà Joaquim Lluch i Garriga, nascut a l’edifici que fa cantonada entre la Plaça Major i el carrer Amigant. La resta de la comitiva va esperar pacientment a l’estació del ferrocarril(2). Tanmateix, el seguici reial també l’integraven dos homes menys cèlebres però molt transcendents per conèixer els detalls de la visita: Antonio Flores, cronista oficial de Sa Majestat; i sobretot el gal·lès Charles Clifford, fotògraf oficial de la Reina i al qual hem d’atribuir les quatre fotografies més antigues de Manresa de les quals es té constància. Continua llegint

La Font de Neptú

La Font de Neptú, juntament amb el Pont Nou, composa una de les estampes més típiques de les entrades viàries de Manresa. L’any 2007 es va completar el trasllat i restauració d’una de les poques fonts públiques històriques que s’ha conservat i que alhora suposa un dels millors exemples d’arquitectura civil d’estil neoclàssic de la ciutat. Construïda l’any 1802, la font es va fer per poder abeurar els animals (i les persones) que entraven a la ciutat provinents del camí de Calaf i Cervera en un moment en què l’aigua de boca canalitzada encara no existia i calia construir dipòsits per disposar-ne. Per això la seva ubicació fou a tocar del Pont Nou, punt de pas obligat i indret on les aigües pluvials infiltrades a través de les terrasses fluvials quaternàries del Tossal dels Cigalons regalimaven i eren aprofitables(1). Continua llegint

Les Fires de Manresa

Des de l’any 1981 i coincidint amb la festa cristiana de l’Ascensió, a Manresa se celebra l’Expobages. Atès que des del seu inici l’Expobages es feia al Palau Firal (encara que en els últims anys s’ha traslladat amb encert al centre de la ciutat) i a més d’establiments comercials la fira compta amb exposició de vehicles, hom podria pensar que una fira com aquesta té un origen ben modern. Però tanmateix, res més lluny de la realitat, ja que la celebració de la Fira de l’Ascensió a Manresa es remunta a l’any 1284.

Per altra banda, l’altra fira que celebra anualment la ciutat és la de Sant Andreu, que es fa coincidir amb el diumenge que caigui més a prop del 30 de novembre. Tal com passa amb la Fira de l’Ascensió, la Fira de Sant Andreu té un origen medieval: el seu inici data de l’any 1311. Continua llegint