La (desapareguda) placeta dels Especiers o dels Apotecaris

L’espai que avui en dia coneixem amb el nom de plaça Major no ha tingut sempre ni la forma ni la mida que veiem actualment. Fins l’any 1617, la plaça estava dividida en dos espais més petits. Venint pel carrer Soberroca, hom trobava primer una placeta anomenada dels Especiers, i més endavant, la plaça Major. Ambdues places estaven separades per una doble illa de cases, fins que a principis del segle XVII, el consell de la ciutat va comprar-les i va decidir fer una plaça única molt més àmplia. D’aquesta manera va desaparèixer la placeta dels Especiers, d’origen medieval i on, com el seu nom indica, tradicionalment s’hi havien concentrat els obradors d’aquest ofici. Continua llegint

Anuncis

Les inundacions del 12 d’octubre de 1907 i la visita del rei Alfons XIII a Manresa (part I)

El dissabte 12 d’octubre de 1907 Manresa va patir les inundacions més catastròfiques de la seva història. En el marc d’uns aiguats que van afectar moltes altres zones de Catalunya, el Cardener es va desbordar, arribant a superar els 7 metres(1) per sobre del seu curs habitual, la qual cosa va suposar la destrucció de diverses fàbriques tèxtils, de l’estació del ferrocarril econòmic, del gasòmetre, etc. Atès que Manresa era en aquell moment una de les ciutats catalanes més industrialitzades i la vuitena més poblada(2) del país, el rei Alfons XIII, acompanyat del President del Consell de Ministres Antoni Maura i Montaner, va voler veure la magnitud de la catàstrofe en persona. Així, el diumenge dia 20 d’octubre, el monarca va visitar la ciutat després de desembarcar fugaçment a Barcelona provinent de Màlaga, on el 24 de setembre aquesta ciutat també havia patit greus inundacions. Com veurem, la diferència entre la industrialització i progrés d’Andalusia i Catalunya va provocar portades de revistes que satiritzaven sobre la dotació econòmica aportada a les respectives reconstruccions i la vinculació de la capital del Bages amb el catalanisme polític, encetat amb les Bases de Manresa. Continua llegint

El convent del Carme

El convent del Carme va ser el primer cenobi monàstic que va acollir Manresa, fundat l’any 1308. L’església, projectada per Berenguer de Montagut, arquitecte també del Pont Nou, de la Seu de Manresa(1) i de Santa Maria del Mar de Barcelona(2), era d’una sola nau i per les descripcions i fotografies que es conserven tenia unes dimensions molt semblants a la també barcelonina església de Santa Maria del Pí. Així mateix, el temple també és cèlebre per ser l’escenari del suposat Miracle de la Llum, ocorregut a Manresa el 21 de febrer de 1345, i que encara es commemora avui dia a la ciutat. Malauradament, a partir de l’esclat revolucionari que va seguir al fracàs del cop militar del 18 de juliol a Catalunya, el Comitè Antifeixista de Manresa va crear les Brigades d’Atur Forçós, pensades per a tasques d’obra pública per lluitar contra l’atur. Així, a partir del 5 de setembre de 1936 i fins la primavera de 1937(3), moment en què la falta de fons públics van obligar a dissoldre les Brigades, l’església del Carme, juntament amb altres sis esglésies de Manresa, van ser enderrocades per aquestes brigades. Així doncs, l’anticlericalisme revolucionari posterior a l’alçament militar feixista va esvair per sempre un monument gòtic de primer ordre que comptava amb sis segles d’història. Continua llegint

El Pont Nou

Juntament amb la Font de Neptú, el Pont Nou forma part de la inconfusible entrada oest de Manresa, oimés amb la recent i gairebé providencial restauració i il·luminació del que probablement sigui el viaducte baixmedieval més llarg de Catalunya(1). Així mateix, no deixa de ser paradoxal que Manresa anomeni “pont nou” un viaducte que fa gairebé 700 anys que va ser construït. L’explicació és que el Pont Vell és més antic (segurament del segle XIII), i quan es va acabar de construir el nou viaducte, la denominació de Pont de Manresa que consta documentalment es va haver de canviar per la de Pont Vell i Pont Nou, la qual s’ha mantingut immutable durant set segles(2). Continua llegint

El frontal d’altar florentí o frontal de la Passió (el tresor més desconegut de Manresa)

Malgrat que l’afirmació pugui semblar forassenyada, el cert és que a la paret del fons del Museu de la Seu de Manresa s’hi custodia una obra d’art de rellevància mundial: el frontal d’altar o frontal de la Passió que pels volts de 1350 Ramon Saera va encarregar al brodador florentí Geri di Lapo. I es considera una obra d’art de primer nivell mundial no només per la seva brillant execució i bellesa, sinó per ser l’exemple més reeixit dels pocs frontals d’altar gòtics de la primera meitat del segle XIV que han arribat als nostres dies. I tanmateix, la seva notorietat passa tan desapercebuda que ni els mateixos manresans no coneixen l’obra, fet afavorit pel lamentable estat del Museu de la Seu. Continua llegint

La Torre del Breny

Entrada ACTUALITZADA el 4 de maig de 2016.

Malgrat que estigui situada en el terme municipal de Castellgalí, la importància històrica i artística del segon mausoleu sepulcral romà en forma de torre més destacat de Catalunya després de la Torre dels Escipions(1) justifica la presència de la Torre del Breny en un blog dedicat només a la història de la ciutat de Manresa. Així mateix, la present entrada també vol contribuir a posar en valor un monument romà de primer nivell que avui dia s’ha convertit en el centre d’una rotonda i que és absolutament descongut ja no només per al gran públic, sinó que fins i tot és oblidat per les publicacions especialitzades(2). Aquest desconeixement s’afegeix al despropòsit dut a terme l’any 1870, quan una part important de l’obra va ser desmuntada per aprofitar els grans carreus en la construcció de la resclosa del canal d’una fàbrica a Sant Vicenç de Castellet(3). Continua llegint

La visita de la Reina Isabel II i les fotografies més antigues de Manresa

El dia 5 d’octubre de l’any 1860, el tren que havia sortit de Barcelona de bon matí i que havia de portar a la Reina Isabel II a Lleida, s’aturà dues hores a Manresa per visitar la ciutat(1). La comitiva reial que va visitar Manresa, a més del Rei consort (i cosí de la Reina) Francesc d’Assís de Borbó i Borbó-Dues Sicílies, duc de Cadis, estava integrada pel Duc de Tetuan, Corvera i Calderón, la Duquesa de Tetuan, la Marquesa de Malpica i el Compte de Balazote, als quals se’ls van ajuntar a la seva arribada a l’estació del Nord el Sr. Paz en qualitat de diputat del districte i el membre de la Junta del ferrocarril Marià Lluch i Garriga, germà del bisbe (i posteriorment cardenal) manresà Joaquim Lluch i Garriga, nascut a l’edifici que fa cantonada entre la Plaça Major i el carrer Amigant. La resta de la comitiva va esperar pacientment a l’estació del ferrocarril(2). Tanmateix, el seguici reial també l’integraven dos homes menys cèlebres però molt transcendents per conèixer els detalls de la visita: Antonio Flores, cronista oficial de Sa Majestat; i sobretot el gal·lès Charles Clifford, fotògraf oficial de la Reina i al qual hem d’atribuir les quatre fotografies més antigues de Manresa de les quals es té constància. Continua llegint