L’arribada del ferrocarril a Manresa (1859)

Pels volts de les 10:45 del diumenge 3 de juliol de 1859(1) arribava a l’estació del Nord de Manresa (l’actual Renfe) el tren que posava en servei el ferrocarril entre Terrassa i la capital del Bages. Quedava així inaugurat un dels trams que formava part de la línia, encara per enllestir, que havia de connectar Barcelona amb Saragossa, i d’allí fins a Madrid. Tanmateix, els 32 quilòmetres i 453 metres que travessaven la Serra Prelitoral catalana s’havien convertit en l’obra ferroviària més complexa tècnicament de les que s’havien escomès fins aleshores a Espanya i una de les més difícils d’Europa(2). Malgrat tot, després de poc més de quatre anys de treballs i la participació simultània de fins a 5750 treballadors, l’arribada del tren a Manresa va suposar un factor de progrés indiscutible per a la ciutat, que en poc més de trenta anys es va convertir en la cinquena localitat més poblada de Catalunya.

Continua llegint

Les inundacions del 12 d’octubre de 1907 i la visita del rei Alfons XIII a Manresa (part II) – Manresa com “la ciudad santa de los catalanistas furibundos”

La destrucció de fàbriques dedicades al sector tèxtil i de les infraestructures com el gasòmetre i les palanques a causa de la riuada que Manresa va patir el 12 d’octubre de 1907 van suposar, en primer lloc, un perjudici econòmic evident per als propietaris, però de retruc, tots els obrers d’aquestes fàbriques van quedar-se sense lloc de treball. El dia 14 d’octubre, l’alcalde Pere Armengou va informar telegràficament al Ministre de Governació que s’estimava que 30.000 obrers quedarien sense feina a tot la comarca(1). Així mateix, el mateix dia 14 el Diputat a les Corts espanyoles per Manresa Leonci Soler i March es va afanyar a reclamar que el Banc d’Espanya concedís crèdits amb interès molt baix o sense interès als propietaris afectats, i que l’Estat cuités a reparar els desperfectes en infraestructures(2). Continua llegint

L’homenatge de Manresa a Àngel Guimerà (20 de juny de 1909)

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) és un dels poetes i dramaturgs en llengua catalana més importants de tots els temps i un dels màxims exponents de la Renaixença, el moviment cultural de ressorgiment de les lletres catalanes iniciat a la segona meitat del segle XIX. A diferència de molts altres catalans destacats, Guimerà va gaudir en vida d’un merescut reconeixement, tant dins com fora de Catalunya. En el cas concret de Manresa, es pot dir que el reconeixement va anar més enllà, ja que Àngel Guimerà és probablement l’única personalitat en honor de la qual la ciutat ha batejat en vida i en persona un carrer amb el seu nom. Així, el diumenge 20 de juny de 1909, una part important dels manresans van assistir fervorosament a l’acte que certificava la inclusió d’Àngel Guimerà en el nomenclàtor de carrers de la ciutat, denominació que, per cert, encara perdura després de més de 100 anys. Continua llegint