Manresa vista des de l’òptica militar de finals del segle XVII (1687-1689)

El desembre de 2015, la Biblioteca Nacional d’Espanya va dur a terme la digitalització en alta resolució del plànol del Principat de Catalunya que Ambrosio Borsano va enllestir l’any 1687, després de 12 anys de feina(1). Aquest plànol, amb unes mides de 293 cm d’alçada i 238 cm d’amplada(2), és la primera representació coneguda del Principat a gran escala. Però a més del plànol, ja de per si interessant per la informació detallada que conté, aquest enginyer milanès al servei del rei Carles II va redactar un ampli memorial on es descriu tot Catalunya des del punt de vista militar. El manuscrit, conservat també a la Biblioteca Nacional d’Espanya amb la signatura MSS/18054, porta per títol Discurso General hecho por el Maestre de Campo Don Ambrosio Borsano natural de la Ciudad de Milan. Ingeniero Mayor, y Qartel Maestre General del Real Exercito de Cattaluña en qe descrive toda la Carta Topografica del Principado de Cattaluña, Condado de Rosellon, y Çerdaña, con la calidad de los Terrenos, Rios, Ciudades, y Plazas en el paraje donde se allan situadas, como tambien describe los Terrenos donde se puede en Ocasion Campear, y Aquartelar el Exercito Consagrado a la Real Magestad de Don Carlos II Rey de las Españas Nuetro Señor, i el proemi està signat per l’autor a Barcelona el dia 30 de gener de 1689. Continua llegint

Anuncis

Visitants il·lustres del convent de Sant Pere Màrtir

En una entrada anterior ens vam ocupar de les vicissituds que va patir el Convent de Predicadors i l’església de Sant Pere Màrtir des de la seva fundació fins a la seva desaparició l’any 1937 (encara que la parròquia es va conservar amb la construcció de l’església de Crist Rei a mitjans de la dècada de 1950). Tanmateix, un aspecte que tingué certa importància històrica és el pas de diversos personatges il·lustres per aquest convent, entre els quals s’hi compten el Rei Pere III, Sant Vicent Ferrer o Sant Ignasi de Loiola. Continua llegint

La ciutat de Manresa a les Corts Generals de Catalunya

Les Corts Generals de Catalunya era la reunió (sempre en una ciutat o vila reial) que mantenien el rei de la Corona d’Aragó i els tres estaments que tenien dret de representació en aquest acte (braç eclesiàstic, braç militar i braç reial o popular) amb la finalitat de tractar qualsevol tema relatiu al Principat. Per fer servir el llenguatge del cèlebre jurisconsult manresà Lluís de Peguera de finals del segle XVI, les Corts Generals de Catalunya se diu la convocatio y congregatio dels tres braços y staments de tota la provincia de Catalunya; és à saber del Ecclesiastich, Militar, y Reial, feta per lo senyor Rey en lo lloch per ell destinat y députat, pera tractar, y disposar sobre lo stat y reformatio de la terra; y pera fer y stablir en ella leys necessàries y convenients à la custodia, govern, y quietut de dita Provincia(1).

Continua llegint

El trasllat permanent de la Generalitat de Catalunya a Manresa cap al final de la Guerra del Segadors (1640-1652) – Part II

Atesa l’extensió de la informació que conté el Dietari de la Diputació del General sobre el trasllat de la Generalitat a Manresa durant la Guerra dels Segadors, a continuació s’exposa la part corresponent a l’any 1652. La part dedicada al trasllat a la ciutat de l’any 1651 així com les explicacions necessàries per entendre el funcionament de la Institució així com el context històric del trasllat a Manresa, s’han explicat en una entrada anterior. Continua llegint

El trasllat permanent de la Generalitat de Catalunya a Manresa cap al final de la Guerra del Segadors (1640-1652) – Part I

A diferència dels trasllats transitoris de la Diputació del General de 1457 i 1507 i de 1530, al final de la Guerra dels Segadors (1640-1652) Manresa va acollir de manera permanent el consistori d’aquesta Institució des del 26 d’agost fins al 20 de novembre de 1651 i des del 25 d’abril i fins el 31 d’octubre de 1652 a causa de l’assetjament que patia Barcelona des de juliol de 1651 i la presència de la pesta a la ciutat des de 1650(1). Tanmateix, cal dir que el consistori de Manresa era en realitat una escissió interna de la Diputació del General, ja que des del 8 de setembre de 1651 el consistori manresà, majoritari, va conviure amb el consistori barceloní, minoritari, però que a la pràctica va implicar la inactivitat de la Institució. Igual que en els trasllats anteriors de la Generalitat a Manresa, la font d’informació per conèixer-ne els detalls és el Dietari de la Generalitat de Catalunya, encara que aquest cop també s’ha fet servir puntualment el Manual de novells ardits vulgarment apel·lat Dietari de l’antic Consell barceloní, el llibre de registre que feia el Racional de la ciutat de Barcelona on anotava tot allò que tenia a veure amb les despeses municipals. També cal dir que l’objectiu de la present entrada és centrar-se sobretot en la informació que el Dietari aporta sobre la ciutat de Manresa i no pas en la disputa interna de la Institució ni en els detalls de com es desenvolupava el final de la Guerra dels Segadors. Continua llegint

Els trasllats de la Generalitat de Catalunya a Manresa els anys 1457 i 1507

Com hem vist en una entrada anterior, Manresa va acollir el consistori de la Diputació del General durant gairebé 3 mesos de l’any 1530 per culpa de la presència de la pesta negra a Barcelona. Seguint amb la descripció de les vegades que la Generalitat de Catalunya es va establir a la ciutat, exposarem els consistoris dels anys 1457 i 1507 així com algun intent anterior de dur-l’hi a terme també per causa de la infecció. Atès que el funcionament de la Institució era pràcticament igual que l’any 1530, cal remetre’s a l’entrada citada per conèixer-lo i poder entendre allò que s’exposarà a continuació. Així mateix, la font d’informació que ens permet conèixer els detalls del trasllat o dels intents de fer-ho també és el Dietari de la Diputació del General(1). Tanmateix, la font és molt més parca en minuciositats en aquesta ocasió. Continua llegint

El trasllat de la Generalitat de Catalunya a Manresa l’any 1530

És un fet relativament poc divulgat que la ciutat de Manresa va acollir el consistori de la màxima institució de govern catalana, és a dir, la Generalitat de Catalunya, des del dia 6 de maig fins al dia 23 de juliol de 1530. De fet, els anys 1457 i 1507 la ciutat també havia acollit la Generalitat de Catalunya, però les dades de què disposem són més escasses i s’expliquen en una altra entrada. A continuació s’exposen les causes i els detalls que es coneixen del Consistori de l’any 1530. Continua llegint