El convent del Carme

El convent del Carme va ser el primer cenobi monàstic que va acollir Manresa, fundat l’any 1308. L’església, projectada per Berenguer de Montagut, arquitecte també del Pont Nou, de la Seu de Manresa(1) i de Santa Maria del Mar de Barcelona(2), era d’una sola nau i per les descripcions i fotografies que es conserven tenia unes dimensions molt semblants a la també barcelonina església de Santa Maria del Pí. Així mateix, el temple també és cèlebre per ser l’escenari del suposat Miracle de la Llum, ocorregut a Manresa el 21 de febrer de 1345, i que encara es commemora avui dia a la ciutat. Malauradament, a partir de l’esclat revolucionari que va seguir al fracàs del cop militar del 18 de juliol a Catalunya, el Comitè Antifeixista de Manresa va crear les Brigades d’Atur Forçós, pensades per a tasques d’obra pública per lluitar contra l’atur. Així, a partir del 5 de setembre de 1936 i fins la primavera de 1937(3), moment en què la falta de fons públics van obligar a dissoldre les Brigades, l’església del Carme, juntament amb altres sis esglésies de Manresa, van ser enderrocades per aquestes brigades. Així doncs, l’anticlericalisme revolucionari posterior a l’alçament militar feixista va esvair per sempre un monument gòtic de primer ordre que comptava amb sis segles d’història. Continua llegint

Visitants il·lustres del convent de Sant Pere Màrtir

En una entrada anterior ens vam ocupar de les vicissituds que va patir el Convent de Predicadors i l’església de Sant Pere Màrtir des de la seva fundació fins a la seva desaparició l’any 1937 (encara que la parròquia es va conservar amb la construcció de l’església de Crist Rei a mitjans de la dècada de 1950). Tanmateix, un aspecte que tingué certa importància històrica és el pas de diversos personatges il·lustres per aquest convent, entre els quals s’hi compten el Rei Pere III, Sant Vicent Ferrer o Sant Ignasi de Loiola. Continua llegint

La visita de la Reina Isabel II i les fotografies més antigues de Manresa

El dia 5 d’octubre de l’any 1860, el tren que havia sortit de Barcelona de bon matí i que havia de portar a la Reina Isabel II a Lleida, s’aturà dues hores a Manresa per visitar la ciutat(1). La comitiva reial que va visitar Manresa, a més del Rei consort (i cosí de la Reina) Francesc d’Assís de Borbó i Borbó-Dues Sicílies, duc de Cadis, estava integrada pel Duc de Tetuan, Corvera i Calderón, la Duquesa de Tetuan, la Marquesa de Malpica i el Compte de Balazote, als quals se’ls van ajuntar a la seva arribada a l’estació del Nord el Sr. Paz en qualitat de diputat del districte i el membre de la Junta del ferrocarril Marià Lluch i Garriga, germà del bisbe (i posteriorment cardenal) manresà Joaquim Lluch i Garriga, nascut a l’edifici que fa cantonada entre la Plaça Major i el carrer Amigant. La resta de la comitiva va esperar pacientment a l’estació del ferrocarril(2). Tanmateix, el seguici reial també l’integraven dos homes menys cèlebres però molt transcendents per conèixer els detalls de la visita: Antonio Flores, cronista oficial de Sa Majestat; i sobretot el gal·lès Charles Clifford, fotògraf oficial de la Reina i al qual hem d’atribuir les quatre fotografies més antigues de Manresa de les quals es té constància. Continua llegint

La capella de la Guia

Entrada AMPLIADA el 28 de setembre de 2016 i el 9 de juny de 2017.

La data exacta de construcció de la capella de la Guia és incerta. Mentre l’escriptor Josep Maria Mas i Casas diu (tant en l’edició original del seu llibre Ensayos históricos sobre Manresa de 1836(1) com en la reedició ampliada de 1882(2)) que hemos leído en una escritura de venta de 1488 que (la capilla) se edificó en aquel año, l’historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós, en el seu volum Iglésies i Convents(3) de l’obra Monumenta Historica Civitates Minorisae, diu que no va localitzar mai aquesta escriptura citada per Mas. No obstant això, Sarret explica que buscant entre els protocols de l’arxiu notarial i els testaments conservats, va trobar-ne un de 16 de novembre de 1503 en què una tal Magdalena, esposa d’Antoni Bastardes, vol i mana que es faci un oratori al cap de la pujada que va del rial del Cardener, venint del monestir de Montserrat, al camí que puja a Santa Caterina, el qual oratori es faci de pedres i calç i en ell hi sigui venerada la imatge de la beata Maria que té la senyora Na Garaa, i que es faci dit oratori en continent després de la seva mort a coneguda de sos marmessors. Així doncs, es podria afirmar que la capella de la Guia molt probablement es va edificar a finals del segle XV o principis del segle XVI. Continua llegint

El convent de les monges caputxines

El convent de les caputxines de Manresa es troba situat al número 5 del carrer Talamanca i en realitat va deixar d’ésser tal al febrer de l’any 2014, moment en què la comunitat va decidir donar les seves propietats a la Fundació Sociosanitària de Manresa sota la condició que les monges hi poguessin continuar vivint(1). Així, a principis de 2015, en les dependències de l’antic monestir s’hi va instal·lar el Servei d’Atenció Domiciliària, que depèn de l’Ajuntament però que és gestionat per la Fundació(2). No deixa de ser paradoxal que després de sobreviure a vicissituds tals com la Guerra del Francès, la Setmana Tràgica o la Guerra Civil Espanyola, fins i tot amb destruccions totals o parcials del convent, l’avançada edat de les monges de la comunitat i la falta de noves vocacions hagin fet allò que la violència i les convulsions socials no van aconseguir mai des de la fundació del convent el dia 14 de desembre de 1638. Continua llegint

El Convent dels Predicadors i l’església de Sant Pere Màrtir

L’any 1305, el Consell de la Ciutat decidí enviar una delegació al prior de l’Ordre del Dominics o Predicadors per sol·licitar-ne l’establiment a la ciutat. L’Ordre es va mostrar molt interessada en l’oferta, però calgué el beneplàcit del Papa Climent V i del Rei Jaume II el dia 14 de febrer de 1318 per tal que Manresa pogués fer donació a l’Ordre dels terrenys i diners per començar les obres. Continua llegint

El Col•legi de Sant Ignasi de Manresa: des de la seva fundació fins a la primera expulsió dels jesuïtes d’Espanya (1622-1767)

Ignasi de Loiola fou canonitzat per Decret del Papa Gregori XV del dia 12 de març de 1622 juntament amb els també espanyols Sant Felip Neri, Sant Francesc Xavier, Sant Isidre Llaurador i Santa Teresa de Jesús, ben pocs dies abans de l’inici de les activitats al Col·legi de Sant Ignasi de Manresa. Continua llegint