El convent del Carme

El convent del Carme va ser el primer cenobi monàstic que va acollir Manresa, fundat l’any 1308. L’església, projectada per Berenguer de Montagut, arquitecte també del Pont Nou, de la Seu de Manresa(1) i de Santa Maria del Mar de Barcelona(2), era d’una sola nau i per les descripcions i fotografies que es conserven tenia unes dimensions molt semblants a la també barcelonina església de Santa Maria del Pí. Així mateix, el temple també és cèlebre per ser l’escenari del suposat Miracle de la Llum, ocorregut a Manresa el 21 de febrer de 1345, i que encara es commemora avui dia a la ciutat. Malauradament, a partir de l’esclat revolucionari que va seguir al fracàs del cop militar del 18 de juliol a Catalunya, el Comitè Antifeixista de Manresa va crear les Brigades d’Atur Forçós, pensades per a tasques d’obra pública per lluitar contra l’atur. Així, a partir del 5 de setembre de 1936 i fins la primavera de 1937(3), moment en què la falta de fons públics van obligar a dissoldre les Brigades, l’església del Carme, juntament amb altres sis esglésies de Manresa, van ser enderrocades per aquestes brigades. Així doncs, l’anticlericalisme revolucionari posterior a l’alçament militar feixista va esvair per sempre un monument gòtic de primer ordre que comptava amb sis segles d’història. Continua llegint

Anuncis

El Pont Nou

Juntament amb la Font de Neptú, el Pont Nou forma part de la inconfusible entrada oest de Manresa, oimés amb la recent i gairebé providencial restauració i il·luminació del que probablement sigui el viaducte baixmedieval més llarg de Catalunya(1). Així mateix, no deixa de ser paradoxal que Manresa anomeni “pont nou” un viaducte que fa gairebé 700 anys que va ser construït. L’explicació és que el Pont Vell és més antic (segurament del segle XIII), i quan es va acabar de construir el nou viaducte, la denominació de Pont de Manresa que consta documentalment es va haver de canviar per la de Pont Vell i Pont Nou, la qual s’ha mantingut immutable durant set segles(2). Continua llegint

La construcció de la Seu: de 1296 a 1488

Ubicada sobre el turó del Puigcardener, indret fundacional de la ciutat atès que s’hi han trobat restes iberoromanes(1), el dia 4 d’abril de l’any 1301, el Consell de la Ciutat acordà fermament la construcció d’una nova església ja que la romànica de Santa Maria, amb el creixement de la ciutat del segle XIII, s’havia quedat petita(2). De fet, hi ha indicis documentals d’aquest anhel d’ampliació des de l’any 1296(3). Continua llegint