L’homenatge de Manresa a Àngel Guimerà (20 de juny de 1909)

ACTUALITZAT el 08/05/2019

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) és un dels poetes i dramaturgs en llengua catalana més importants de tots els temps i un dels màxims exponents de la Renaixença, el moviment cultural de ressorgiment de les lletres catalanes iniciat a la segona meitat del segle XIX. A diferència de molts altres catalans destacats, Guimerà va gaudir en vida d’un merescut reconeixement, tant dins com fora de Catalunya. En el cas concret de Manresa, es pot dir que el reconeixement va anar més enllà, ja que Àngel Guimerà és probablement l’única personalitat en honor de la qual la ciutat ha batejat en vida i en persona un carrer amb el seu nom. Així, el diumenge 20 de juny de 1909, una part important dels manresans van assistir fervorosament a l’acte que certificava la inclusió d’Àngel Guimerà en el nomenclàtor de carrers de la ciutat, denominació que, per cert, encara perdura després de més de 100 anys.

Àngel Guimerà i Jorge
No és objecte de la present entrada presentar una biografia detallada d’Àngel Guimerà ja que, en consonància amb l’interès i admiració què l’autor ja va despertar en vida, n’existeix una abundant bibliografia. Tanmateix, sí que cal exposar certes facetes de l’autor per poder entendre el reconeixement i l’estimació que Catalunya li professava.
En la faceta d’escriptor, cal dir que Àngel Guimerà va passar els primers sis anys de la seva vida a Santa Cruz de Tenerife, ciutat on va néixer l’any 1845. Per tant, es pot dir que la seva llengua materna era el castellà. El seu pare, Agustí Guimerà i Fonts, originari del Vendrell, s’hi havia establert per ajudar al seu germà en un negoci familiar de vins, i allí va conèixer i es va casar amb Margarira Jorge Castellano. Quan son pare va liquidar el negoci a Tenerife, la família se’n va tornar cap a Catalunya, establint-se definitivament a Barcelona l’any 1870. És a la capital catalana on entra definitivament en contacte amb els cercles del moviment literari català lligats a la Renaixença. Presenta els seus poemes als Jocs Florals a partir de 1875 i dos anys després és proclamat Mestre en Gai Saber. A partir de 1879 comença a escriure obres de teatre, emmarcades en el romanticisme. La fama li arriba l’any 1888 amb l’obra de teatre Mar i cel, que és traduïda a vuit idiomes i el dóna a conèixer internacionalment. Aquesta etapa de plenitud es completa amb les seves obres més cèlebres, on es nota la influència realista i la inquietud política de l’autor: Maria Rosa (1894), La festa del blat (1896), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900). Totes aquestes obres de teatre fan que a partir de 1906 i fins l’any 1922, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el proposi ininterrompudament com a candidat a guanyar el Premi Nobel de literatura. Tanmateix, la seva vinculació al catalanisme polític, el fet d’escriure en català i les pressions polítiques del govern espanyol fan que l’acadèmia sueca no li arribi a atorgar mai el guardó.
Però més enllà de la vàlua literària, una altre dels aspectes que explica la celebritat d’Àngel Guimerà a la Catalunya de principis del segle XX és la seva la militància activa en el catalanisme polític. A partir de 1882, Guimerà s’uneix a l’acabat de crear Cercle Català, molt lligat a Valentí Almirall. L’any 1885 forma part de la comitiva que aquesta organització envia a Madrid per entregar el Memorial de Greuges al rei Alfons XII. El 1887 Guimerà també intervé en la creació de la Lliga de Catalunya, entitat nítidament catalanista de caire conservador de la qual és escollit president l’any 1889. Com a president de la Lliga de Catalunya, l’any 1891 intervé en la fundació de la Unió Catalanista, una nova organització que agrupa totes les associacions i sindicats amb sensibilitat catalanista independentment de la seva ideologia política. És precisament la Unió Catalanista qui organitza entre el 25 i 27 de març de 1892 les famoses Bases de Manresa, acte en el qual Àngel Guimerà intervé com a ponent. L’any 1895, Guimerà és escollit president de l’Ateneu Barcelonès, i pronuncia per primer cop en la vida d’aquesta institució el discurs inaugural en català. L’any 1906, tots els seus discursos polítics son editats en un llibre titulat Cants a la Pàtria.

L’homenatge de Barcelona a Àngel Guimerà (23 de maig de 1909)
Com hem vist, Àngel Guimerà va estar sempre lligat al catalanisme polític (de caire conservador). Fou president de la Lliga de Catalunya a partir de 1889, i l’any 1901, aquesta organització es va adherir a la Lliga Regionalista, un partit polític de nova creació de caràcter dretà, conservador i monàrquic. Encapçalada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, la Lliga aixoplugava la burgesia, el clergat, la incipient classe mitjana i els propietaris rurals a partir de 1907, i anhelava la catalanització com a pas previ de l’autonomia al mateix temps que volia participar en la política espanyola per tal de modernitzar l’Estat. Fins l’adveniment de la Segona República (1931-1939), la Lliga Regionalista va ser el partir dominant de la política catalana.
En aquest context d’efervescència i hegemonia del catalanisme polític del primer terç del segle XX, juntament amb l’innegable valor literari de les seves obres, cal entendre el reconeixement del qual va gaudir Àngel Guimerà, el màxim exponent del qual va ser l’homenatge a Barcelona del diumenge 23 de maig de 1909. Impulsat pel poeta Ignasi Iglesias i Pujades, que encapçalava la comissió organitzadora formada també per Domènec Martí i Julià, Ferran Agulló i Vidal, Enric Morera i Viura, Amadeu Hurtado i Miró, Josep Carner i Puig-Oriol, Adrià Gual i Queralt, Ramon Vinyes i Cluet, Pere Bohigas i Tarragó i Lluís Puiggarí i Pastor⁽¹⁾, l’homenatge a Barcelona va començar a les 10:00 a la Plaça de Catalunya i va durar més de quatre hores sota un sol de justícia del dia 23 de maig de 1909. Hom parla d’una assistència multitudinària d’entre trenta i quaranta-mil persones⁽²⁾. La crònica de l’homenatge va aparèixer de manera destacada a tots els diaris independentment de la seva ideologia política, la qual cosa posa de relleu el consens en l’estima que el poeta i dramaturg despertava en la societat catalana de l’època. Rotatius catalans com l’Esquella de la Torratxa, el Cu-cut, la Vanguardia, Metralla, Ilustració Catalana, El poble català, etc. en parlaren abastament, i fins i tot un diari com l’ABC, gens sospitós de simpatitzar amb el catalanisme polític, adjuntà una extensa crònica a la seva edició del dia 24 de maig.

Fotografia feta per Francesc Blasi i Vallespinosa de la tribuna que s’instal·là a la Plaça Catalunya de Barcelona per tal que es duguessin a terme els parlaments d’homenatge a Àngel Guimerà el 23 de maig de 1909. L’home amb barba negra que es veu a l’esquerra és el poeta Ignasi Iglesias i Pujades, impulsor de l’homenatge. Font: Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya

Fotografia molt semblant a l’anterior de la tribuna instal·lada a la Plaça Catalunya de Barcelona en què es veuen més personalitats assistents a l’acte. Font: Arxiu Nacional de Catalunya

Fotografia on es veu el públic concentrat a la Plaça Catalunya de Barcelona per presencial l’homenatge a Àngel Guimerà el 23 de mag de 1909. Font: Arxiu Nacional de Catalunya

Fotografia amb Àngel Guimerà en primer treme feta durant la inauguració de l’escultura de bronze feta per Josep Montserrat i Portella del cèlebre personatge Manelic de l’obra Terra Baixa. Com a part de l’homenatge a Guimerà de 23 de maig de 1909, l’Ajuntament de Barcelona va decidir emplaçar l’estàtua als Jardins Laribal de Montjuïc. Font: Arxiu Nacional de Catalunya

La gestació de l’homenatge de Manresa (març-juny de 1909)
Gràcies al diari El Pla de Bages, publicat a Manresa entre 1904 i 1937 i portaveu de la Lliga Regionalista⁽³⁾, es pot resseguir amb certa exactitud com es va organitzar l’homenatge al literat a Manresa i qui hi va participar. Cal dir que la iniciativa manresana va anar a redós de l’acte de Barcelona, però a diferencia de la capital de Catalunya, que va declarar-lo fill adoptiu, Manresa va posar el nom d’Àngel Guimerà a un carrer de la ciutat.
El 26 de març de 1909 apareix una notícia en què s’informa de la reunió prevista per al dia següent, dissabte 27 de març, al local de la Lliga Regional de Manresa per tal de tractar juntament amb l’Orfeó Manresà, l’Associació Obrera Catalanista, el Centre Excursionista de la Comarca del Bages i el Centre Nacionalista Republicà l’homenatge a Àngel Guimerà que s’estava preparant a Barcelona⁽⁴⁾. D’aquesta reunió en sortí la comissió encarregada d’organitzar l’homenatge a Manresa, tal com consta en l’edició del diari del 29 de mara⁽⁵⁾. Aquesta comissió estava integrada per les següents persones:
– Andreu Pons, de la Lliga Regional de Manresa
– Manel Sucrà, de l’Associació Obrera Catalanista
– Agustí Coma, del Centre Excursionista de la Comarca del Bages
– Joaquim Parera i Vives, de l’Orfeó Manresà
– Josep Arola, del Centre Nacionalista Republicà

El mateix dilluns 29 de març, la comissió es reuní de nou al local de la Lliga Regional, amb la presència de Joan Jaumendreu en representació de Foment de la Sardana⁽⁶⁾, que sembla que s’afegí a la comissió⁽⁷⁾. Així mateix, s’acordà la voluntat que l’homenatge involucrés tots els elements de la societat manresana i que tingués un caràcter popular⁽⁸⁾.
Sembla que el propòsit de la comissió s’anà fent efectiu amb determinació, fins al punt que en l’edició del diari del dia 6 d’abril de 1909, s’explica que el dia anterior, en el transcurs de la reunió duta a terme al local de Centre Nacionalista Republicà, s’acordà enviar les cartes pertinents per informar del propòsit de la comissió a Àngel Guimerà, a l’Ajuntament de Manresa i a la comissió organitzadora de l’homenatge de Barcelona, així com a totes les entitats de la comarca del Bages. Per altra banda, a la mateixa reunió hi havien assistit representants de la societat coral Unió Manresana. Sembla que en la reunió també s’avançà força en l’esbós del programa de l’homenatge, que es volia que inclogués la interpretació per part d’una gran coral de l’Himne al poeta sota la direcció d’Enric Morera i Viura, audicions de sardanes, un sopar d’honor i la representació d’una obra de teatre d’Àngel Guimerà. Per últim, s’acordà que la comissió es reuniria diàriament fins a tenir enllestida l’organització de l’esdeveniment⁽⁹⁾.
El ple de l’Ajuntament de Manresa del dia 7 d’abril de 1909, sota l’alcaldia accidental del primer tinent d’alcalde Santos Yelletisch, va ser el primer pas per posar el nom d’Àngel Guimerà a un carrer de la ciutat. En l’ordre del dia es llegí la instància de la comissió organitzadora, tramesa el dia abans, en què demanen que l’Ajuntament dongui el nòm del eminent poèta y dramaturc N’Angel Guimerá en un dels carrers o plasses de nostra ciutat. Aleshores, s’acorda haver vist amb gòtj la iniciativa del homenatge que se li prepara y d’honorar a Manrèsa posant el nòm den Angel Guimerà en un de nòstres carrers o plasses, qual propòsta s’acorda per unanimitat i es tramet la instància a les comissions de Policia Urbana i Hisenda per estudiar-la i fer-ne el dictamen⁽¹⁰⁾.
Pel que fa a les entitats de la comarca a les quals es demanà el seu suport i presència per a l’homenatge, el dia 22 d’abril es publica al diari El Pla de Bages la confirmació de les següents: Centre Instructiu Surienc (Súria), Societat d’Operaris Cinters (Manresa), La Unió (Pont de Vilomara), Ajuntament de Manresa, Ajuntament de Sallent, Centre Català Autonomista (Sallent), Centre d’Unió Republicana (Sant Vicenç de Castellet), La Unió Manresana, La Familiar (Sant Fruitós), Esbart Manresà de Dansaires, Diario de Avisos, Grup Dansaire, Colla de Sardanistes Alegroia, Casino Artesà (Manresa), Ajuntament de Sant Mateu de Bages, Ateneu Obrer Manresà, Lira de Guardiola, Grup Dansaire de Guardiola, Obrers Cantaires de la Colònia Pons (Puig-Reig) i Unió Ocellera (Manresa)⁽¹¹⁾. És essencial fer notar l’heterogeneïtat de la tendència política tant dels ajuntaments com de les organitzacions que havien de participar en l’homenatge a Àngel Guimerà més enllà del comú denominador que representava el seu catalanisme, la qual cosa posa de manifest l’afecte que Catalunya en general i el Bages en particular sentia pel poeta i dramaturg.
Va ser en el ple de l’Ajuntament de Manresa de 26 de maig de 1909 quan s’aprovà el canvi de nom d’un dels carrers en favor del d’Àngel Guimerà. En concret, després de llegir el dictamen favorable de la Policia Urbana per canviar el nom del Carrer o Pas de Cardona pel d’Àngel Guimerà, el consistori votà la proposta per unanimitat. Així mateix, en el mateix ple també es va aprovar una subvenció de 250 pessetes pel major lluïment de les festes del homenatge que Manresa tributará al llorejat poèta en Guimerá⁽¹²⁾. No cal dir que la col·laboració per part de l’Ajuntament de Manresa, tant econòmica com urbanística, deuria ser molt important per tal que l’homenatge reeixís.
Un altre pas important fou la contractació de la Companyia d’Antoni Piera per tal de representar l’obra Mar i Cel en la funció de gala que s’havia de fer al Teatre Conservatori. Així mateix, a finals de maig i principis de juny també s’adheriren a l’homenatge l’Associació de Dependents (Manresa), l’Harmonia (Navarcles), l’Estrella (Sant Vicenç de Castellet), La Amistad (Castellbell i el Vilar)⁽¹³⁾ i l’Orfeó Sallentí⁽¹⁴⁾.
Una altra bona notícia per a la comissió organitzadora va ser la confirmació a principis de juny de la presència d’Àngel Guimerà a l’homenatge⁽¹⁵⁾. Per les mateixes dates i amb la finalitat de finançar els actes, es començaren a vendre per les botigues de la ciutat les butlletes, amb un cost de 2 rals, per al sorteig previst pel 27 de juny d’una edició de luxe del llibre de poesies de l’autor així com un gramòfon amb diversos discos⁽¹⁶⁾. També s’estava enllestint la placa del carrer, projectada per l’arquitecte municipal Ignasi Oms i Ponsa, i que es preveia enllestida a temps per tal que Guimerà la pogués descobrir en persona⁽¹⁷⁾. Cal dir que aquesta placa, en què posava Record de l’Homenatge a l’Àngel Guimerà. 1909, fou retirada i probablement destruïda per les autoritats franquistes l’any 1939. L’Associació Memòria i Història de Manresa en va demanar la seva restitució mitjançant una instància adreçada a l’Ajuntament el 4 de maig de 2009, a fi de commemorar el centenari de l’homenatge de Manresa a Àngel Guimerà⁽¹⁸⁾.
El dimecres 9 de juny, Jaume Jaumendreu i Andreu Pons, com a representants de la comissió organitzadora, van anar a visitar Àngel Guimerà al seu domicili del número 4 del carrer Petritxol de Barcelona i en sortiren amb la confirmació i l’entusiasme de la seva assistència a l’homenatge. Així mateix, Enric Morera va acceptar de dirigir la coral que havia d’interpretar l’Himne al poeta, una obra amb música seva i lletra de Emili Guanyavents i Jané (cèlebre per haver elaborat els Segadors l’any 1897 a partir de textos antics recollits per Manuel Milà i Fontanals), i el pintor Francesc Cuixart i Barjau s’oferí per dirigir la decoració de la tribuna que es preveia instal·lar a la Plaça Sant Domènec i del Teatre Conservatori en la funció de gal·la⁽¹⁹⁾.
Finalment, el dia 12 de juny de 1909, el diari El Pla de Bages publicava el programa de l’acte d’homenatge a Àngel Guimerà. Per evitar repeticions innecessàries, atès que s’explicarà detalladament l’acte a continuació, no es reprodueix⁽²⁰⁾. Tres dies abans de l’homenatge, els veïns del carrer del Born es comprometien a endomassar, és a dir, penjar teles decoratives de domàs, els balcons i els magatzems Jorba, ubicats a l’edifici modernista projectat per Ignasi Oms i Ponsa l’any 1904, prometien dur a terme una sorpresa artística que no podien revelara⁽²¹⁾.

Fragment del plànol publicat l’any 1908 en l’obra Geografia General de Catalunya on es veu la denominació del Carrer de Cardona de l’actual carrer d’Àngel Guimerà. Encara faltava un any perquè el carrer canviés de nom. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Fragment del plànol que l’any 1913 va elaborar l’arquitecte manresà Alexandre Soler i March on es constata l’existència del carrer d’Àngel Guimerà. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

L’homenatge de Manresa a Àngel Guimerà (20 de juny de 1909)⁽²²⁾
L’homenatge que Manresa i tota la Comarca del Bages va tributar el diumenge 20 de juny de 1909 va començar a les 9 del matí a l’Estació del Nord (l’actual estació de la Renfe), on representants d’associacions, partits polítics cors, músics i públic en general s’havien congregat per rebre el literat. Àngel Guimerà va arribar acompanyat del seu gran amic Pere Aldavert i Martorell, les filles d’aquest últim, Adriana i Sara, així com de diversos integrants de la comissió organitzadora manresana que l’havien anat a buscar a Barcelona. En aquest punt cal explicar que Àngel Guimerà va viure el final de la seva vida amb la família Aldavert, designant-la com a hereva. Fins a tal punt arribava l’amistat entre ambdós homes que des de 1909 compartien un compte corrent, i el 15 de febrer de 1915 ambdós s’atorgaren poders notarials mutus en tots els àmbits⁽²³⁾.
Després dels aplaudiments i encaixades de mans pertinents, a fora va formar-se la comitiva que havia d’acompanyar l’homenatjat fins a la Plaça Major. Encapçalava la comitiva la senyera del cor de la Unió del Pont de Vilomara seguida per catorze entitats més, que passant pel carrer de les Piques, la Plana de l’Om i el carrer Sant Miquel, arribaren a l’Ajuntament. No cal dir que al llarg de tot el recorregut hi havia gent, que saludava animosament l’homenatjat. Un cop a la casa consistorial, el reberen l’alcalde Joaquim Gomis i Cornet, la resta de l’equip municipal, així com els dos diputats per Manresa a les Corts espanyoles, Leonci Soler i March i Ignasi de Loiola March i Batlles. Un cop fets els parlaments de rigor, la comitiva i les autoritats es van dirigir, passant pels carrers Sant Miquel, Plana de l’Om i Born, a la tribuna instal·lada a la Plaça Sant Domènec. Tanmateix, quan l’homenatjat va arribar al final del carrer del Born, des dels balcons dels magatzems Jorba es van començar a tirar clavells i flors mentre sis personatges abillats de Saïd i Blanca (Mar i Cel), Manelic i Núria (Terra baixa) i Bernadot i Dama (el fill del Rei) li entregaven un ram de llorer i li recitaven una salutació de benvinguda. Convidat a entrar a l’establiment, el poeta acceptà de bon grat, i després de saludar els propietaris va escriure Visca Manrèsa. Glòria als seus fills – Àngel Guimerà al llibre de visites. El maig de 2019, el portal memoria.cat va digitalitzar el llibre de visites que l’any 1907 havia encetat l’establiment. En la foto 16 es pot veure la dedicatòria autògrafa del poeta. Un cop fora dels magatzems, en Guimerà va pujar a la tribuna acompanyat de molts aplaudiments. Josep Esteve i Seguí, propietari de la Farmàcia Esteve de la Plana de l’Om, va obrir els parlaments en nom de la comissió organitzadora seguit de l’alcalde. Aleshores es va destapar la placa commemorativa de l’homenatge i el director de l’Orfeó Manresà, Joaquim Pecanins, sembla que per la incompareixença d’Enric Morera, va dirigir el cor que interpreta l’Himne al poeta. Un cop acabada aquesta part de l’acte, els cors es van dirigir ràpidament al Teatre Nou (situat al Passeig de Pere III amb el carrer Cardenal Lluch, on des de 1940 hi ha l’edifici de Telefònica)⁽²⁴⁾. Desfilant per davant de la tribuna, totes les entitats van passar per davant de Guimerà per dirigir-se finalment al Teatre Nou, on vuit cors de tot el Bages van oferir un concert coral a l’homenatjat i a les autoritats allotjades a la tribuna. Amb aquest acte es cloïa la part matinal dels actes.
A les tres de la tarda, sortint del seu local social situat al primer pis del número 56 del carrer d’Urgell⁽²⁵⁾, l’Orfeó Manresà es va dirigir cap a l’Ajuntament per fer un homenatge íntim a Àngel Guimerà. Cal tenir en compte que l’himne d’aquesta entitat, fundada el 5 d’octubre de 1901, havia estat escrit per Guimerà, raó per la qual n’era soci honorari⁽²⁶⁾. A un quart de quatre va entrar el poeta al consistori, i després d’un discurs del president de l’entitat Joaquim Perera i Vives, va començar el concert coral. Un cop conclòs, immediatament es van sentir les tenores a la Plaça Major, tret de sortida de la festa de ballets populars, que es van rematar amb una ballada de sardanes. Guimerà els va presenciar des del balcó de la casa de l’Ajuntament. Un cop acabats els balls, Àngel Guimerà va ser convidat a visitar l’Arxiu i la Biblioteca municipal, en aquell moment ubicat en el mateix edifici de l’Ajuntament.
La crònica del dia 21 de juny al diari El Pla de Bages no explica res del sopar d’honor, però si hem de fer cas al programa, es va celebrar a partir de les 19:00 al mateix consistori⁽²⁷⁾. La cèlebre Fonda de Sant Domingo, ubicada a la Muralla del Carme i la cantonada del carrer Guimerà, va ser l’encarregada d’elaborar-lo i servir-lo⁽²⁸⁾. A les 21:00 estava programat l’inici de la funció de gala al Teatre Conservatori, i malgrat que no sabem si va començar puntualment o no, consta que l’adorno dirigit pel nòstre amic Francisco Cuixart era altament artístic dintre la major senzillèsa, munts de flòrs y ramatje que penjaben dels aparells del llum, llargues palmes que ornaben l’empit dels palcos del primer y segón pis, banderas catalanes que penjaben del tercer y un hermós tapís de la llotja presidencial, l’entrada y escales plènes de plantes y alfombrades, y l’enllumenat a dojo per tot arrèu. Tanmateix, sabem que l’homenatjat va arribar a la meitat del primer acte, rebut amb el públic a peu dret i amb molts aplaudiments. Un cop acabada l’obra Mar i Cel, Francesc Capella va fer un discurs, i acte seguit es va interpretar el monòleg Mestre Oleguer, que Àngel Guimerà havia escrit l’any 1892. La funció de gala es va acabar a quarts de dues de la nit, posant així punt i final a l’homenatge que la ciutat de Manresa havia dispensat al poeta i dramaturg Àngel Guimerà i Jorge.
Com a epíleg, cal dir que el literat i el seu amic Pere Aldavert van passar la nit a casa d’Andreu Pons i Santacreu, cronista del diari La Renaixensa a Manresa⁽²⁹⁾. Pel que fa a les filles d’Aldavert, es van hostatjar a casa de Francesc Capella. El dia següent, és a dir dilluns 21 de juny de 1909, Àngel Guimerà i la família Aldavert van tornar cap a Barcelona amb el tren de les 11 del matí.

 

 

Fotografia de la tribuna instal·lada a la Muralla del Carme durant l’homenatge que Manresa va fer al poeta i dramaturg Àngel Guimerà en la seva presència el 20 de juny de 1909. Durant aquest acte es va canviar el nom del carrer o Pas de Cardona pel del poeta, nom que encara perdura. Noti’s l’edifici de la Fonda de Sant Domingo i la gent enfilada en els edificis adossats a la desapareguda església de Sant Pere Màrtir. Font: Arxiu Comarcal del Bages a través de memoria.cat

Fotografia molt semblant a l’anterior però presa des d’un altre angle, probablement des del primer pis dels magatzems Jorba. Font: Arxiu Comarcal del Bages a través de memoria.cat

BIBLIOGRAFIA

⁽¹⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1521. Manresa, 10 de maig de 1909

⁽²⁾ El Poble Català. Any VI. Número 1643. 24 de maig de 1909

⁽³⁾ Francesc Comas i Closas. Leonci Soler i March. Cossetània edicions, 2007

⁽⁴⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1485. Manresa, 26 de març de 1909

⁽⁵⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1496. Manresa, 9 d’abril de 1909

⁽⁶⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1487. Manresa, 29 de març de 1909

⁽⁷⁾ Ibídem

⁽⁸⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1488. Manresa, 30 de març de 1909

⁽⁹⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1494. Manresa, 6 d’abril de 1909

⁽¹⁰⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1496. Manresa, 9 d’abril de 1909

⁽¹¹⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1508. Manresa, 24 d’abril de 1909

⁽¹²⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1535. Manresa, 27 de maig de 1909

⁽¹³⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1537. Manresa, 29 de maig de 1909

⁽¹⁴⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1538. Manresa, 1 de juny de 1909

⁽¹⁵⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1544. Manresa, 8 de juny de 1909

⁽¹⁶⁾ Ibídem

⁽¹⁷⁾ Ibídem

⁽¹⁸⁾ http://www.memoria.cat/demanem-la-restituci%C3%B3-de-la-placa-dedicada-%C3%A0ngel-guimer%C3%A0-ara-fa-100-anys-que-fou-retirada-la-dictadu

⁽¹⁹⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1546. Manresa, 11 de juny de 1909

⁽²⁰⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1547. Manresa, 12 de juny de 1909

⁽²¹⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1551. Manresa, 17 de juny de 1909

⁽²²⁾ Si no s’indica el contrari, tota la informació que seguei s’ha extret de El Pla de Bages. Any VI. Número 1554. Manresa, 21 de juny de 1909

⁽²³⁾ Fons d’Àngel Guimerà a la Biblioteca de Catalunya

⁽²⁴⁾ Josep Camprubí i Plans. Teatres a Manresa. Revista Dovella nº63. Manresa, 1998

⁽²⁵⁾ http://www.orfeomanresa.cat

⁽²⁶⁾ Ibídem

⁽²⁷⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1547. Manresa, 12 de juny de 1909

⁽²⁸⁾ El Pla de Bages. Any VI. Número 1546. Manresa, 11 de juny de 1909k

⁽²⁹⁾ Pere Aldavert i Martorell. Records.Edició a cura de Carola Duran. Lleida, 2010