La capella de la Guia

Entrada AMPLIADA el 28 de setembre de 2016, el 9 de juny de 2017 i el 3 d’abril de 2019.

La data exacta de construcció de la capella de la Guia és incerta. Mentre l’escriptor Josep Maria Mas i Casas diu (tant en l’edició original del seu llibre Ensayos históricos sobre Manresa de 1836(1) com en la reedició ampliada de 1882(2) que hemos leído en una escritura de venta de 1488 que (la capilla) se edificó en aquel año, l’historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós, en el seu volum Iglésies i Convents(3) de l’obra Monumenta Historica Civitates Minorisae, diu que no va localitzar mai aquesta escriptura citada per Mas. No obstant això, Sarret explica que buscant entre els protocols de l’arxiu notarial i els testaments conservats, va trobar-ne un de 16 de novembre de 1503 en què una tal Magdalena, esposa d’Antoni Bastardes, vol i mana que es faci un oratori al cap de la pujada que va del rial del Cardener, venint del monestir de Montserrat, al camí que puja a Santa Caterina, el qual oratori es faci de pedres i calç i en ell hi sigui venerada la imatge de la beata Maria que té la senyora Na Garaa, i que es faci dit oratori en continent després de la seva mort a coneguda de sos marmessors. Així doncs, es podria afirmar que la capella de la Guia molt probablement es va edificar a finals del segle XV o principis del segle XVI.

Si, com sembla, Joaquim Sarret i Arbós tingués raó, la capella s’hauria construït amb posterioritat al novembre de 1503, encara que no podem saber-ne l’any exacte perquè no coneixem la data de la mort de la senyora Magdalena Bastardes. De totes maneres, podem afirmar que Magdalena, muller d’Antoni Bastardes, traginer de Manresa, encara era viva el dia de Nadal de 1507, perquè aquell dia es van signar els capítols matrimonials entre la seva filla Agnès Bastardes i el fuster manresà Jaume Agramunt(4). I també podem assegurar que Magdalena era viva el 23 de març de 1510, moment en què el seu marit fa testament i la nomena marmessora(5). Sigui com sigui, cal remarcar la veracitat de la font que aporta Sarret, perquè és ben cert que a l’arxiu de la Seu de Manresa, al lligall V-162, es conserva el citat testament. La creu feta amb llapis a la part esquerra del document, just en el lloc on comença la disposició testamentària, confirma la troballa de l’historiador manresà. De la transcripció que en va publicar, només voldríem ressaltar que la possessora de la imatge de la mare de Déu es deia na Garcia i no pas na Garaa. Atès que el cognom Garcia està ben clar en el document, creiem que molt probablement l’error podria ser causat per una errada d’impremta.

Guia 1

Guia 2

Ressaltat en vermell hi ha la disposició del testament de Magdalena, muller d’Antoni Bastardes, fet davant el notari de Manresa Pere Sala el 16/11/1503, en què disposa:  “Item volo et mando quo fiat unum oratorio in capite de la puyada qui ascendit del rial de Cardaner veniendo a monasterio Montis Serrato ad vicum qui ascendit a Santa Catarina. Que quod oratorium fiat de lapidibus et de cals in quo ponavit ymago beate Maria quam tenet na Garcia, et quo operut incontinenti post mei obitum a cognicionem dictori marmissori meori ans duoris ipsorum“. Font: ASM V-162.

Tanmateix, podem afirmar que la capella de la Guia ja existia el 1551, perquè Sarret també ens informa d’una denúncia feta davant el veguer de Manresa el dia 17 de juliol d’aquell any en què es cita la capella o oratori de Na Bastardes(6). Així doncs, cronològicament podem suposar com a versemblant la tradició que situa la capella de la Guia com el primer indret de Manresa que va visitar Sant Ignasi de Loiola a la seva arribada a la ciutat el 25 de març de 1522. De fet, l’hagiografia explica que aquell dia hi havia una peregrinació a la capella amb la conseqüent presència de molts habitants de la ciutat i que Sant Ignasi féu una llarga pregària a la Verge de la Guia. La tradició explica que en realitat fou la imatge qui li mostrà al Sant la cova on s’havia de retirar a escriure el llibre dels Exercicis Espirituals. Però no només això, sinó que la Verge estava sempre orientada cap a la Santa Cova, i si algú canviava l’orientació de la imatge, al cap de poca estona la imatge estava de nou orientada cap a la Cova espontàniament. Malgrat sigui evident que es tracta d’una llegenda, el frare mínim Joan Gaspar Roig i Jalpí explica que el año 1689, el padre Manuel Pinyero, que es oy dia del Collegio de la Companyia de Iesus de Barcelona fue á la Capilla de nuestra Señora de la Guia para probar la experiencia con su compañero, y aviendo puesto muchas vezes en breve rato la Santa Imagen drecha de cara à la puerta, sin saber como antes de salirse de la Capilla experimentaron, que otras tantas vezes, se avia restituìdo la Imagen á su acostumbrada postura(7).

Des del pas de Sant Ignasi per Manresa, el nom de capella de la Guia anirà estretament relacionat amb el Sant, ja que durant la recollida de testimonis per al procés de beatificació que va dur a terme Francesc Puig a la ciutat l’any 1606, la capella ja s’anomena de la Guia i no pas de Na Bastardes(8). Així mateix, en el testament de l’any 1613 del mercader manresà Josep Torres hi consta una deixa de deu lliures per reparo i millores de dita capella(9), la qual cosa fa suposar una certa decadència de l’edifici.

1806, Manresa i Girona, vista general

Cèlebre gravat de la ciutat de Manresa aparegut al llibre publicat l’any 1806 voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’Alexandre Laborde on al marge esquerre es veu perfectament la capella de la Guia. Atesa la fidelitat de la resta del dibuix, hom pot considerar com a força fiable l’aspecte que devia tenir la capella originària que la tradició situa com a primer lloc que va visitar Sant Ignasi de Loiola a la seva arribada a Manresa. Font: Biblioteca Nacional d’Espanya

Josep Maria Mas i Casas ens informa que durant el segle XVIII a la capella se li va adossar una casa a la part posterior per tal de servir de refugi de l’ermità que hi vivia. Així mateix, també s’hi va construir una església, que seguint les paraules de l’autor: y una iglesia el siglo último muy capaz con dos capillas por parte, que tendrá 90 pies de longitud por 30 de latitud la nave principal: pero no está del todo concluida(10). Segons aquesta informació, l’església, que l’any 1836 encara no estava conclosa, faria uns 9 metres d’amplada i 27 de llargada, amb dues capelles a cada banda. Però el cert és que probablement aquesta obra mai no es va acabar, ja que l’any 1856 es va aterrar tant la capella com la resta d’edificacions.

Aquesta cronologia queda confirmada per la monografia coetània sobre la Capella de la Guia que Josep Soler i Abadal va publicar a Manresa l’any 1864(11) i gràcies a la qual sabem que els impulsors de la nova església a principis del segle XIX van ser Bonaventura Fuster, Antoni Gomis, Miquel Puig i l’ermità de la capella Joan Portabella. L’obra es va sufragar amb les almoines que s’anaven recollint així com al treball gratuït dels jornalers de Manresa, fins a tal punt que, malgrat quedar inacabada, la nova església es va concloure. Tanmateix, aquesta nova capella de la Guia, encara que inacabada per la mort de Bonaventura Fuster, va durar pocs anys, atès que a finals de juny de 1856, van començar les obres d’explanació de la línia del ferrocarril Barcelona – Saragossa. Amb el trasllat a la Cova de la imatge de la Verge,  es van demolir part de la nova església, l’antiga capella i la casa adossada de l’ermità. L’entrada al consistori municipal del mateix Josep Solà i Badal l’any 1861 va suposar l’anhel de recuperar la capella de la Guia, destruïda cinc anys abans. Amb l’Alcalde Francesc Bohigas al capdavant, es va designar una comissió que va anar a demanar indemnització a la Junta del ferrocarril de Barcelona a Saragossa i a la casa Girona, constructors i socis de la línia fèrria. Ambdues parts van oferir 3.000 reals de velló, és a dir, 750 pessetes. Aquests diners van servir per poder crear una junta interina, sens dubte formada per gent rica de Manresa, que van contribuir econòmicament a l’obra, així com una col·lecta ciutadana. Tots aquests fons van servir per construir una nova església que aprofitava els fonaments i les parts conservades de l’església de principis del segle XIX. Però com que sembla que la part més costosa econòmicament era retirar la runa i les pedres sota les quals havia quedat la part dempeus de l’església durant l’obertura de la via del tren, es va convidar als jornalers perquè ho fessin gratuïtament els dies de festa. La resposta fou tan positiva que a finals de 1861 ja estava enllestida la nova Capella de la Guia i la casa dels sagristà, en la qual hi havia una sala de reunions per a la Junta. També cal fer notar que una de les capelles laterals, dedicada a Sant Ignasi de Loiola, fou sufragada per Ignasi March i Coma, mentre que l’altra, dedicada a Sant Cosme i Sant Damià, va ser pagada per Josep Solà i Abadal. Per altra part, el 8 d’octubre de 1861 es firmava la Concòrdia entre l’Ajuntament de Manresa i José Pasqual del Povil y Martos, Baró de Finestrat. Aquest últim era el propietari dels terrenys on hi havia la capella, i el document servia per deixar clar com s’havia de regir la Junta, en la qual el Baró era part implicada. Així doncs, a les 16:00 de dia 23 de març de 1862 començava la processó que, acompanyada per totes les institucions civils i militars, havia de passejar la Verge de la Guia per tot Manresa fins al seu nou cambril.

1865 circa, Capella de la Guia (ACBG30-113-N-556)

Imatge de la capella de la Guia feta pel fotògraf manresà Benet Cabanes i Prunés pels volts de 1865. Font: Arxiu Comarcal del Bages

CIS:E.3664-1995

Part d’una fotografia general de Manresa de 1864 del fotògraf anglès Robert Peters Napper on es veu la capella de la Guia a l’esquerra del tram de riu comprès entre el Pont Vell i la resclosa aigües avall. S’hi aprecia l’espadanya de la capella i una casa adossada. Més amunt també es veu l’estació del ferrocarril. La capella de la Guia que es veu a la fotografia es va construir l’any 1862. Font: Victoria & Albert Museum

1891, capella de la Guia

Fotografia de 1891 o anterior on es veu la capella de la Guia i els seus voltants. Noti’s l’abundant presència d’oliveres al fons. Font: Llibre dels pares de la Companyia de Jesús editat l’any 1891 San Ignacio en Manresa. Álbum histórico.

1901, imprempta de LLuís Roca

Vista frontal de la capella de la Guia construïda l’any 1862 i que seria aterrada l’any 1922. Font: Album de Manresa de Lluís Roca, 1901

1868 anterior, La Seu i la capella de la Guia (Benet Cabanes i Prunés; ACBA)

Fotografia de 1868 o anterior feta per Benet Cabanes i Prunés on en primer termes, darrere la gent, es veu la capella de la Guia amb la petita espadanya característica. D’aquesta fotografia també crida l’atenció l’aspecte de la Seu, mancada de vitralls i de la façana neogòtica de principis de segle XX. Font: Arxiu Comarcal del Bages

1905, capella de la Guia i la Seu. Lluis Guarro i Casas (AFCEC)

Fotografia feta l’any 1905 per Lluís Guarro i Casas des del Balcó de Sant Pau on es veu la Capella de la Guia a l’esquerra de l’arbust del mig de la imatge. També es veu perfectament el camí per pujar a la Torre de Santa Caterina entre els camps d’oliveres. Font: AFCEC

1920 anterior, Capella de la Guia (Josep Gaspar i Serra, Arxiu Nacional de Catalunya)

Fotografia anterior a 1921 del fotògraf manresà Josep Gaspar i Serra on es veu la capella de la Guia entre l’arc major del Pont Vell. Font: Arxiu Nacional de Catalunya

Però la nova capella de la Guia no havia de ser pas la definitiva, ja que l’any 1921, a causa de l’ampliació del sector de mercaderies de l’estació riu avall i de la construcció d’una segona via, van obligar a aterrar de nou la capella de 1862. Igual que aleshores, la imatge va ser traslladada a la Cova i la companyia de ferrocarrils va haver de sufragar la construcció d’una nova capella, en un pla força més amunt i allunyada definitivament de les vies. La inauguració de la nova capella, que és la que es pot veure actualment, amb la conseqüent cerimònia de traslladar de la Verge des de la Cova fins al seu nou emplaçament, va tenir lloc durant el mes de març de 1922(12).

1921, ambdues capelles

Fotografia de 1921 molt similar a l’anterior però amb la peculiaritat que es veuen ambdues capelles de la Guia. A tocar del riu i del Pont Vell, la capella de la Guia construïda l’any 1862. Sobre el pla de dalt de tot del turó, la nova capella de la Guia en construcció. Aquesta capella és la que encara es pot veure avui dia. Font: Arxiu Jaume Pons

1922, març, processó de la Cova a la nova capella de la Guia (Jaume Pons)'

Fotografia de març de 1922 on es veu la processó de trasllat de la Verge de la Guia des de la Santa Cova fins a la nova capella de la Guia. Font: Arxiu Jaume Pons

Durant la tardor de 1936 la capella de la Guia va ser malmesa per la revolució anticlerical posterior al cop d’estat dels feixistes contra la República. Tanmateix, a diferència d’altres edificis religiosos de Manresa, el Comitè de Milícies Antifeixistes no va ordenar-ne la seva demolició. Així, l’any 1941 se’n va dur a terme la restauració. Fou precisament a principis dels anys 40 del segle passat i fins a la dècada següent quan a redós de la capella es van construir diversos habitatges i equipaments incipients per al personal ferroviari, constituint el barri de la Guia(13). En l’actualitat, el barri és espai força degradat, i la idea de l’Ajuntament és aterrar totes les edificacions excepte la capella i convertir el solar en un parc, però sembla que el Consistori i ADIF, propietària de la finca, no es posen d’acord en el preu de l’expropiació(14).

BIBLIOGRAFIA

(1) Josep Maria Mas i Casas. Ensayos-históricos sobre Manresa. Imprenta de M. Trullás. Manresa, novembre de 1836

(2) Josep Maria Mas i Casas. Nueva edición de los Ensayos históricos sobre Manresa. Precedido de lun análisis de los registros notariales del siglo XIV, y adicionados hasta el presente. Tipo-Litografía de Luís Roca. Manresa, 1882

(3) Joaquim Sarret i Arbós. Monumenta Historica Civitatis Minorisae. Volum IV Iglésies i Convents. Imprenta de Sant Josep. Manresa, 1924

(4) AHPM 4123, s.f. Capítols matrimonials entre Jaume Agramunt, fuster fill de Miquel Agramunt, fuster de Manresa i Agnès Bastardes, filla d’Antoni Bastardes, traginer de Manresa, i de Magdalena.

(5) AHPM 4126, f. 80v a 82r. Testament d’Antoni Bastardes, traginer de Manresa i hereu del Mas Bastardes de Fals.

(6) Joaquim Sarret i Arbós. Monumenta Historica Civitatis Minorisae. Volum IV Iglésies i Convents. Imprenta de Sant Josep. MAnresa, 1924.

(7) Gaspar Roig i Jalpí. Epítome histórico de la muy ilustre ciudad de Manresa. En Barcelona, por Iayme Suriá. Año 1692

(8) Joaquim Sarret i Arbós. Monumenta Historica Civitatis Minorisae. Volum IV Iglésies i Convents. Imprenta de Sant Josep. Manresa, 1924

(9) Ibídem

(10) Josep Maria Mas i Casas. Ensayos-históricos sobre Manresa. Imprenta de M. Trullás. Manresa, novembre de 1836

(11) Josep Soler i Abadal. Breve reseña histórica de la Iglesia de Nuestra Señora de la Guia que se benera en la ciudad de Manresa, escrita por D. José Solá y Abadal médico forense del mismo y honorario del cuerpo de Sanidad militar. Condecorado con la Cruz de la Orden de Beneficiencia, y socio de la Academia de Quíriti etc. etc. Imprenta de Pablo

(12) Joaquim Sarret i Arbós. Monumenta Historica Civitatis Minorisae. Volum IV Iglésies i Convents. Imprenta de Sant Josep. Manresa, 1924

(13) Gal·la Garcia i Casarramona. L’Abans. Manresa recull gràfic 1876-1965. Editorial Efadós. 2001

(14) http://www.regio7.cat/manresa/2015/02/18/adif-diu-que-lajuntament-vol/302716.html

2 pensaments sobre “La capella de la Guia

  1. Yo me crié en este barrio 1958, allí fui a la escuela con doña Amparo de maestra. Viví con mis abuelos ferroviario el (Mariano) y ella (Celia). Fui monaguillo en esa capilla y de allí guardo mis mejores recuerdos.

    José Luis Bolde

    M'agrada

  2. Retroenllaç: L’arribada del ferrocarril a Manresa (1859) | Història de Manresa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s