La capella de la Guia

Entrada AMPLIADA el 28 de setembre de 2016 i el 9 de juny de 2017.

La data exacta de construcció de la capella de la Guia és incerta. Mentre l’escriptor Josep Maria Mas i Casas diu (tant en l’edició original del seu llibre Ensayos históricos sobre Manresa de 1836(1) com en la reedició ampliada de 1882(2)) que hemos leído en una escritura de venta de 1488 que (la capilla) se edificó en aquel año, l’historiador i arxiver manresà Joaquim Sarret i Arbós, en el seu volum Iglésies i Convents(3) de l’obra Monumenta Historica Civitates Minorisae, diu que no va localitzar mai aquesta escriptura citada per Mas. No obstant això, Sarret explica que buscant entre els protocols de l’arxiu notarial i els testaments conservats, va trobar-ne un de 16 de novembre de 1503 en què una tal Magdalena, esposa d’Antoni Bastardes, vol i mana que es faci un oratori al cap de la pujada que va del rial del Cardener, venint del monestir de Montserrat, al camí que puja a Santa Caterina, el qual oratori es faci de pedres i calç i en ell hi sigui venerada la imatge de la beata Maria que té la senyora Na Garaa, i que es faci dit oratori en continent després de la seva mort a coneguda de sos marmessors. Així doncs, es podria afirmar que la capella de la Guia molt probablement es va edificar a finals del segle XV o principis del segle XVI. Continua llegint

Anuncis

La Font de Neptú

La Font de Neptú, juntament amb el Pont Nou, composa una de les estampes més típiques de les entrades viàries de Manresa. L’any 2007 es va completar el trasllat i restauració d’una de les poques fonts públiques històriques que s’ha conservat i que alhora suposa un dels millors exemples d’arquitectura civil d’estil neoclàssic de la ciutat. Construïda l’any 1802, la font es va fer per poder abeurar els animals (i les persones) que entraven a la ciutat provinents del camí de Calaf i Cervera en un moment en què l’aigua de boca canalitzada encara no existia i calia construir dipòsits per disposar-ne. Per això la seva ubicació fou a tocar del Pont Nou, punt de pas obligat i indret on les aigües pluvials infiltrades a través de les terrasses fluvials quaternàries del Tossal dels Cigalons regalimaven i eren aprofitables(1). Continua llegint