La ciutat de Manresa a les Corts Generals de Catalunya

Les Corts Generals de Catalunya era la reunió (sempre en una ciutat o vila reial) que mantenien el rei de la Corona d’Aragó i els tres estaments que tenien dret de representació en aquest acte (braç eclesiàstic, braç militar i braç reial o popular) amb la finalitat de tractar qualsevol tema relatiu al Principat. Per fer servir el llenguatge del cèlebre jurisconsult manresà Lluís de Peguera de finals del segle XVI, les Corts Generals de Catalunya se diu la convocatio y congregatio dels tres braços y staments de tota la provincia de Catalunya; és à saber del Ecclesiastich, Militar, y Reial, feta per lo senyor Rey en lo lloch per ell destinat y députat, pera tractar, y disposar sobre lo stat y reformatio de la terra; y pera fer y stablir en ella leys necessàries y convenients à la custodia, govern, y quietut de dita Provincia(1).

Així doncs, les Corts Generals de Catalunya foren la manera de governar el Principat des del segle XIII (i en realitat des d’abans) fins a la desfeta de 1714, ja que seguint la tradició del pactisme, les lleis anomenades Constitucions, Capítols i Actes de Cort que sortien de cada Cort havien d’ésser consensuades entre el monarca i els diversos representants dels estaments socials privilegiats, anomenats braços. Per tant, la transcendència de les Corts Generals per a la governació del Principat era màxima, i de fet, de les Corts Generals de Cervera de 1359 en sortiria l’embrió de la Institució anomenada Diputació del General, allò que avui coneixem amb el nom de Generalitat de Catalunya, que a partir de les Corts Generals de 1413 obtindria l’estructura i atribucions definitives i esdevindria l’òrgan de govern del Principat quan no es celebraven Corts(2). Així mateix, i com que la legislació canviava a cades noves Corts que es celebraven, els anys 1413, 1585 i 1701 s’hi va acordar que es compilarien les Constitucions, Capítols i Actes de Cort que eren vigents, i que serien publicats sota el nom de Constitucions y altres drets de Cathalunya els anys 1495, 1588 i 1704 respectivament. No cal dir que el Decret de Nova Planta va abolir tant la pròpia institució de les Corts i de la Generalitat com tota la legislació acumulada durant més de quatre-cents anys.

Per altra banda i de la mateixa manera, i atès que el rei d’Aragó seria a partir del regnat de Jaume I també rei de València i de Mallorca, el monarca també podia convocar Corts Generals de tots els Regnes o Corts Universals, en què a més dels catalans, hi assistien els aragonesos, els valencians i els mallorquins(3) amb la finalitat de debatre tot allò important per als regnes que estaven sota l’obediència del rei.

Per trobar l’origen de les Corts cal remuntar-se al segle XI, moment en què eren anomenades Corts Comtals. Tanmateix, i per causa del feudalisme, en aquestes assemblees només hi havia representats els braços eclesiàstic i militar(4). Aquesta situació es va mantenir fins a principis del segle XIII, en concret fins a l’any 1218, sota el regnat de Jaume I el Conqueridor, moment en què s’afegeixen a les Corts la representació de les viles i ciutats de domini reial, és a dir, el braç reial. Però tot i així, no és fins les Corts a Barcelona de 1283, sota el regnat de Pere II el Gran, que s’estableix de manera definitiva la presència de les localitats de domini reial a les Corts Generals, que ja rep definitivament aquest nom(5). Per tant, les Corts Generals a Barcelona de 1283 son considerades com les primeres Corts Generals de Catalunya amb presència permanent dels tres braços, model que hauria de perdurar fins el 1714.

Així doncs, després d’haver exposat com va funcionar el govern del Principat de Catalunya des del segle XI fins a l’abolició de les institucions pròpies després de l’11 de setembre de 1714, la pregunta és: quin paper jugava la ciutat de Manresa en la governació del Principat? La resposta és que Manresa, gràcies al seu paper en el context del Principat de Catalunya, fou gairebé sempre present en el braç reial en les diverses Corts. Si ens fixem en les Corts Generals de 1283, hi trobem representada la ciutat mitjançant dos síndics. En concret, Barcelona, Lleida, Girona i Tortosa hi eren representades mitjançant quatre síndics cada una, Tarragona mitjançant tres síndics, i Vic, Cervera, Montblanc, Tàrrega, Vilafranca del Penedès, Berga, Besalú i Manresa mitjançant dos síndics cada localitat. Els síndics designats per la ciutat de Manresa a aquelles Corts Generals van ser Bernat de Sala i Arnau de Gravalosa(6), que també serien els síndics escollits per a les Corts Generals catalanes a Barcelona de 1291-1292(7).

Per altra banda, l’any 1289 es van celebrar a Montsó, sota el regnat d’Alfons II el Franc, les primeres Corts Generals Universals i la ciutat de Manresa també hi tingué presència(8).

Des de les primeres Corts Generals de Catalunya, la presència de la ciutat de Manresa al braç reial seria pràcticament constant. Des de la convocatòria de 1283, la ciutat tindrà representació a totes les Corts Generals ininterrompudament fins a les últimes Corts Generals celebrades a Barcelona entre 1705 i1706, amb l’única excepció de les Corts de Perpinyà de 1473-1479. Això significa que la ciutat va ser present a cinquanta-cinc de les cinquanta-sis Corts Generals de Catalunya celebrades durant més de quatre-cents vint anys.

Per fer-nos una idea de la freqüència, la durada i la composició exacta de ciutats i viles en el braç reial, a continuació es mostra un quadre de totes les Corts Generals elaborat a partir de les dades que contenen els vint-i-sis volums de Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y principado de Cataluña. Publicadas por la Real Academia de la Historia. Madrid 1896-1922 i que com el seu nom indica, suposa la publicació de tots els documents relacionats amb les Corts (bàsicament de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i de la Biblioteca de El Escorial) entre 1283 i 1479. Malauradament, amb aquesta font no es pot anar més enllà perquè després de 1922, la Real Acadèmia de la Història no va seguir amb la publicació de més documents de Corts. Per a Corts posteriors s’ha recorregut al llibre de Josep Coroleu i Josep Pella Las Cortes Catalanas(9), i quan la presència a cada Cort de les ciutat i viles reials no s’hi detallava, aquesta informació s’ha buscat directament o bé en el Procés del protonotari o bé el Procés del braç eclesiàstic o reial de cada Cort que es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. També cal dir que l’ordre d’exposició de les ciutats i viles reials en la graella només respon a l’ordre en què apareixen en les fonts citades, i que no s’ha posat a la llista ni els Parlaments ni les Corts Generals de tots els Regnes.

Rei Any Lloc Ciutats i viles reials convocades a Corts Generals
Pere II 1283 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Tarragona, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Tàrrega, Vilafranca del Penedès, Berga i Besalú  
Jaume II 1291-1292 Barcelona Barcelona, Girona, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Manresa, Prades, Santpedor, Torroella de Montgrí, Cervera i Tàrrega
1300 Barcelona ?  
1301 Lleida Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona, Girona, Manresa, Besalú, Vilafranca del Penedès, Cervera, Montblanc i Berga  
1307 Montblanc Barcelona, Tortosa, Tarragona, Girona, Manresa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Montblanc, Torroella de Montgrí, Besalú i Berga  
1311 Barcelona Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona, Girona, Manresa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Montblanc, Berga, Besalú i Torroella de Montgrí  
1315 Lleida Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona, Girona, Manresa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Montblanc, Berga, Besalú i Torroella de Montgrí  
1318 Tortosa- Barcelona-Lleida Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona, Girona, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Montblanc, Berga, Besalú i Torroella de Montgrí  
1321 Girona Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona, Girona, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Montblanc, Berga, Besalú i Torroella de Montgrí  
1323 Barcelona Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona, Girona, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Montblanc, Berga, Besalú i Torroella de Montgrí  
1328 Barcelona Barcelona, Lleida, Tortosa, Tarragona, Girona, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Tàrrega, Montblanc, Berga, Besalú i Torroella de Montgrí  
Alfons III 1331 Tortosa Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Besalú, Berga, Torroella de Montgrí, Piera, Igualada, Caldes de Montbui, Arbúcies, Cambrils, Camprodon i Figueres  
1333 Montblanc Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Besalú, Berga, Torroella de Montgrí, Piera, Igualada, Caldes de Montbui, Arbúcies, Cambrils, Camprodon i Figueres  
Pere III 1340 Barcelona Barcelona, Tarragona, Vilafranca, Girona, Cambrils, Besalú, Torroella de Montrgí, Figueres, Lleida, Tortosa, Cervera, Tàrrega, Montblanc, Manresa, Piera, Igualada, Vic, Berga, Caldes de Montbui, Camprodon i Arbúcies  
1347 Barcelona Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona, Vic, Manresa, Perpinyà, Puigcerdà, Cervera, Tàrrega, Vilagrassa, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Berga, Camprodon, Besalú, Figueres, Torroella de Montgrí, Caldes de Montbui, Santpedor, Piera, Igualada, Arbúcies i Cambrils  
1350-1351 Perpinyà Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Manresa, Vic, Cervera, Tàrrega, Torroella de Montrgí, Piera, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Perpinyà, Puigcerdà, Vilafranca de Conflent, Igualada, Cambrils, Arbúcies, Figueres, Besalú, Camprodon, Berga, Caldes de Montbui, Santpedor i Cotlliure  
1356 Perpinyà Barcelona, Perpinyà, Lleida, Puigcerdà, Montblanc, Tàrrega, Girona, Vilagrassa, Piera, Santpedor, Manresa, Torroella de Montgrí, Vilafranca de Conflent, Cervera, Sarral, Besalú, Figueres, Camprodon, Igualada, Forés, Argelers, El Boló, Tuïr, Vilafranca del Penedès, Sarral i Berga  
1358 Girona-Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Manresa, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Perpinyà, Cervera, Igualada, Piera, Torroella de Montgrí, Caldes de Montbui, Figueres, Camprodon, Berga, Vilafranca de Conflent, Puigcerdà, l’Arboç, Santpedor, Sarral/Conesa, Cambrils i Besalú  
1359 Barcelona-Vilafranca-Cervera Barcelona, Lleida, Girona, Manresa, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Perpinyà, Cervera, Igualada, Piera, Torroella de Montgrí, Caldes de Montbui, Figueres, Camprodon, Besalú, Berga, Vilafranca de Conflent, Puigcerdà, Cambrils, Arbúcies, Santpedor, Sarral/Forés  
1364-1365 Barcelona.Lleida-Tortosa Barcelona, Girona, Tortosa, Tarragona, Manresa, Perpinyà, Cervera, Cotlliure, Puigcerdà, Torroella de Montgrí, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Vilafranca del Penedès, Santpedor, Cambrils, Arbúcies, Igualada, Caldes de Montbui, Berga, Piera i Figueres  
1364-1365 Barcelona Barcelona, Santpedor, Berga, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Caldes de Montbui, Camprodon, Besalú, Figueres, Cotlliure, Lleida, Tarragona, Tortosa, Girona, Manresa, Perpinyà, Cervera, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès i Cambrils  
1367-1358 Vilafranca del Penedès-Barcelona Barcelona, Tarragona, Torotsa, Lleida, Girona, Manresa, Perpinyà, Cervera, Tàrrega, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès, Vic, Cambrils, Montblanc, Santpedor, Berga, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Caldes de Montbui, Camprodon, Besalú, Figueres i Cotlliure  
1370-1371 Tarragona-Montblanc-Tortosa Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Vic, Manresa, Perpinyà, Cervera, Tàrrega, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Puigcerdà, Vilafranca de Conflent, Cambrils, Santpedor, Berga, Arbúcies, Figueres, Cotlliure i Caldes de Montbui  
1372-1373 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Manresa, Perpinyà, Tarragona, Cervera, Tàrrega, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Cabrils, Santpedor, Berga, Arbúcies, Figueres, Cotlliure, Vilafranca de Conflent i Caldes de Montbui  
1373 Barcelona (no constituïdes) Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Manresa, Tarragona, Perpinyà, Tàrrega, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Cabrils, Santpedor, Berga, Arbúcies, Figueres, Cotlliure, Vilafranca de Conflent, Caldes de Montbui, Torroella de Montgrí i Igualada  
1375 Lleida Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Manresa, Tarragona, Perpinyà, Tàrrega, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Cabrils, Santpedor, Berga, Arbúcies, Figueres, Cotlliure, Vilafranca de Conflent, Caldes de Montbui, Fraga, Torroella de Montgrí i Igualada  
1377-1378 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Manresa, Tarragona, Perpinyà, Tàrrega, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Berga, Figueres, Cotlliure, Vilafranca de Conflent, Fraga, Torroella de Montgrí, Igualada, Santpedor, Cambrils i Arbúcies  
1379-1380 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Manresa, Tarragona, Perpinyà, Tàrrega, Cervera, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Berga, Figueres, Cotlliure, Vilafranca de Conflent, Torroella de Montgrí, Igualada, Santpedor, Cambrils, Arbúcies, Besalú i Camprodon  
Martí I 1405-1410 Perpinyà-Barcelona-Sant Cugat Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Tarragona, Vic, Tortosa, Perpinyà, Cervera, Puigcerdà, Berga, Vilafranca del Penedès, Tàrrega, Arbúcies, Figueres, Montblanc, Santpedor, Vilafranca de Conflent i Cotlliure  
Ferran I 1413 Barcelona Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Perpinyà, Manresa, Vic, Cervera, Vilafranca del Penedès, Vilafranca de Conflent, Montblanc, Camprodon i Arbúcies  
1414 Tortosa-Montblanc Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Manresa, Vic, Perpinyà, Cervera, Vilafranca del Penedès, Puigcerdà, Vilafranca de Conflent, Cotlliure, Figueres, Torroella de Montgrí, Berga, Camprodon, Montblanc i Arbúcies  
Alfons IV 1419-1420 Sant Cugat-Tortosa Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Manresa, Vic, Tarragona, Perpinyà, Cervera, Puigcerdà, Berga, Vilafranca del Penedès, Montblanc, Camprodon, Cotlliure, Vilafranca de Conflent i Torroella de Montgrí  
1421-1423 Tortosa-Barcelona Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Perpinyà, Manresa, Cervera, Cotlliure, Puigcerdà, Vilafranca de Conflent, Vilafranca del Penedès, Torroella de Montgrí, Berga, Camprodon, Arbúcies, Montblanc i Vic  
1429-1430 Tortosa Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà i Torroella de Montgrí  
1431-1434 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà i Torroella de Montgrí  
1436-1437 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà i Torroella de Montgrí  
1439 Tortosa (no constituïdes) Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà i Torroella de Montgrí  
1440 Lleida Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà, Torroella de Montgrí  
1442-1443 Tortosa Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà, Torroella de Montgrí, Figueres i Besalú  
1446-1448 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà, Talarn, Figueres i Besalú  
1449-1453 Perpinyà Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà, Talarn, Figueres, Besalú, Calonge, Moià, Santpedor, Cardedeu, Vilamajor, Cruïlles, Cambrils, Olot, Pals, Mataró, Prats de Molló, Tuïr, El Bolí, Llívia, Argelers, Sant Pere de Ribes, Bellver de Cerdanya, Cubelles/La Geltrú  
1454-1458 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà, Talarn, Figueres, Besalú, Calonge, Moià, Santpedor, Cardedeu, Vilamajor, Cruïlles, Cambrils, Olot, Pals, Mataró, Prats de Molló, Tuïr, El Bolí, Llívia, Argelers, Sant Pere de Ribes, Bellver de Cerdanya, Cubelles/La Geltrú i Prats de Rei  
Joan II 1460 Barcelona (no constituïdes) Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà, Talarn, Figueres, Besalú, Calonge, Moià, Santpedor, Cardedeu, Vilamajor, Cruïlles, Cambrils, Olot, Pals, Mataró, Prats de Molló, Tuïr, El Bolí, Llívia, Argelers, Sant Pere de Ribes, Bellver de Cerdanya, Cubelles/La Geltrú i Prats de Rei  
1460-1461 Lleida Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Perpinyà, Vic, Manresa, Cervera, Montblanc, Vilafranca del Penedès, Arbúcies, Vilafranca de Conflent, Camprodon, Berga, Cotlliure, Puigcerdà, Talarn, Figueres, Besalú, Calonge, Moià, Santpedor, Cardedeu, Vilamajor, Cruïlles, Cambrils, Olot, Pals, Mataró, Prats de Molló, Tuïr, El Bolí, Llívia, Argelers, Sant Pere de Ribes, Bellver de Cerdanya, Cubelles/La Geltrú i Prats de Rei  
1472 Barcelona (no constituïdes) Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Cervera, Vilafranca del Penedès, Berga, Torroella de Montgrí, Talarn, Besalú, Figueres, Santpedor, Cardedeu, Vilamajor, Cruïlles,Olot i Prats de Molló  
1473-1479 Perpinyà Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Cervera, Vilafranca del Penedès, Berga, Torroella de Montgrí, Talarn, Besalú, Figueres, Santpedor, Cardedeu, Vilamajor, Cruïlles,Olot i Prats de Molló  
Ferran II 1480-1481 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès, Berga, Santpedor, Olot, Besalú, Camprodon, Figueres, Torroella de Montgrí, Cervera, Prats de Rei, Cardedeu, Pals, Talarn, Vall de Ribes, Cruïlles, Granollers, Caldes de Montbui, Vilanova i la Geltrú, L’Arbós, Cabra, Sarral, Moià, Mataró i Palamós (11)
1493 Barcelona Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Vic, Vilafranca del Penedès, Cervera, Manresa, Igualada, Besalú, Prats de Rei, Olot, Torroella de Montgrí, Figueres, Talarn, Cardedeu, Vilamajor, Cruïlles, Vall de Ribes, Camprodon, Berga, l’Arboç, Pals, Santpedor, Sarral, Moià, Caldes de Montbui, Vilanova i la Geltrú, Cabra, Mataró i Granollers (12)
1495-1496 Tortosa Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Perpinyà, Vic, Vilafranca del Penedès, Cervera, Manresa, Besalú, Pats de Rei, Olot, Torroella de Montrgí, Figueres, Talarn, Cabra, Berga, l’Arboç, Santpedor, Puigcerdà, Cotlliure i Vilafranca de Conflent (13)
1503 Barcelona Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Vic, Manresa, Vilafranca del Penedès, Cervera, Igualada, Prats de Rei, Besalú, Olot, Torroella de Montgrí, Figueres, Talarn, Cardedeu, Vilamajor, Cruïlles, Camprodon, Pals, Santpedor, Sarral, Moià, Caldes de Montbui, Vilanova i la Geltrú, Cabra, Mataró, Granollers, Perpinyà, Salses, Cotlliure, Puigcerdà, Vilafranca de Conflent, Berga i l’Arboç, (14)
1515 Lleida Barcelona, Girona, Perpinyà, Lleida, Tortosa, Vic, Manresa, Puigcerdà, Prats de Rei, Cabra, Cervera, Vilafranca del Penedès, Olot, Tuïr, Salses, Pals, Figueres, Besalú, Torroella de Montgrí, Roses, Caldes de Montbui, Granollers, Vilamajor, Berga i Talarn (14)
Carles I 1519-1520 Barcelona Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Vic, Manresa, Perpinyà, Balaguer, Vilafranca del Penedès, Tuïr, Cervera, Puigcerdà, Caldes de Montbui, Granollers, Vilamajor, Ceret, Vilafranca de Conflent, Cotlliure, Salses, Vilanova i la Geltrú, Arbúcies, Cabra, Sarral, Prats de Rei, Berga, Santpedor, Camprodon, Besalú, Torroella de Montgrí, Figueres i Talarn (15)
1529 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Perpinyà, Tortosa, Manresa, Vic, Balaguer, Cervera, Vilafranca del Penedès, Vilafranca de Conflent, Figueres, Cotlliure, Prats de Rei, Arbúcies, Tuïr, Argelers, Vilanova i la Geltrú, el Boló i Salses (16)
Felip II 1563-1564 Montsó–Barcelona Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Vic, Manresa, Balaguer, Viafranca del Penedès, Tuïr, Cervera, Puigcerdà, Granollers, Vilafranca de Conflent, Cotlliure, Salses, Vilanova i la Geltrú, Cabra, Pals, Tàrrega, Sarral, Berga, Santpedor, Camprodon, Besalú, Torroella de Montrgí, Figueres, Talarn i Perpinyà (17)
Felip III 1599 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Perpinyà, Tortosa, Vic, Cervera, Manresa, Balaguer, Tàrrega, Torroella de Montgrí, Pals, Vilafranca de Conflent, Cotlliure, Tuïr, Granollers, Salses, Puigcerdà, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Mataró, Berga, l’Arbós, Caldes de Montbui, Sarral, Figueres, Besalú i Prats de Rei (18)
Felip IV 1626 Barcelona Barcelona, Lleida, Perpinyà, Manresa, Balaguer, Vilafranca del Penedès, Vilafranca de Conflent, Puigcerdà, Tàrrega, Berga, Mataró, Besalú, Granollers, Prats de Rei, Argelers, Tuïr, Figueres, Cotlliure, l’Arbós, Vilanova i la Geltrú, El Boló, Agramunt, Sarral, Cruïlles, Salses, Santpedor i Vinçà (11)
Felip V 1701-1702 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Manresa, Cervera, Balaguer, Vilafranca del Penedès, Cardedeu, Santpedor, Figueres, Besalú, Torroella de Montgrí, Agramunt, Peratallada, Tona, Moià, Tàrrega, Berga, Granollers, Mataró, Camprodon, Terrassa, Verges, Pals, Puigcerdà, Sabadell, Vilamajor, Cassà de la Selva, Cruïlles, Prats de Rei, Montblanc, Vall de Ribes, Palausator, Caldes de Montbui, Roses, l’Arboç i Cubelles (11)
Carles III 1705-1706 Barcelona Barcelona, Lleida, Girona, Tortosa, Vic, Manresa, Cervera, Balaguer, Vilafranca del Penedès, Puigcerdà, Tàrrega, Besalú, Torroella de Montgrí, Camprodon, Figueres, Berga, Pals, Granollers, Agramunt, Mataró, Caldes de Montbui, Prats de Rei, Vilanova i Cubelles, Santpedor, Cardedeu, (19)

Per últim, i a tall de curiositat, també es poden citar els noms d’alguns síndics escollits per la ciutat de Manresa per a representar-la en les diverses Corts Generals. Romeu Andreu fou el síndic escollit per la ciutat de Manresa per representar-la a les Corts Generals a Girona de 1321, Jaume d’Olzinelles i Pere de Roca foren els escollits per a les Corts Generals a Montblanc de 1333, Pere Bernat i Guillem de Montcunill foren els síndics al Parlament de Barcelona de 1342, Jaume Amergós i Berenguer de Sobrebalç anaren a les Corts Generals a Perpinyà de 1350-1351 en representació de la ciutat i Raimon de Vila féu el mateix a les Corts Generals a Perpinyà de 1356(10).

1495, Corts Generals de CAtalunya a l'incunable de les Constitucions y altres drets de Catalhunya web

Cèlebre il·lustració de l’incunable en català de les Constitucions y altres drets de Cathalunya dipositat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i publicat l’any 1495 en què es representa la celebració de les Corts Generals de Catalunya. El Rei presideix l’acte i està acompanyat de les diverses persones cridades a Corts. Font: Biblioteca digital de derecho aragonés

BIBLIOGRAFIA

  1. Lluís de Peguera. Pràctica, forma, y stil, de celebrar Corts Generals en Catalunya, y materies incidents en aquellas. Jeroni Margarit, 1632.

  2. Isabel Sanchez de Movellán i Torent. La Diputació del General de Catalunya (1413-1479). Institut d’Estudis Catalans. Memòries de la secció històrico-arqueològica LXIII. Barcelona, 2004

  3. No és objecte de la present entrada exposar amb detall ni el funcionament ni la composició de les Corts Generals. Per aprofundir en aquests aspectes existeix una amplíssima bibliografia que es troba detallada, per exemple, a l’obra de Esther Martí i Sentañes Lleida a les Corts. Els síndics municipals a l’època d’Alfons el Magnànim, editada per la Publicacions de la Universitat de Lleida l’any 2006

  4. Isabel Sánchez de Movellán i Torent. La Diputació del General de Catalunya (1413-1479). Institut d’Estudis Catalans. Memòries de la secció històrico-arqueològica LXIII. Barcelona, 2004

  5. Ibídem

  6. Josep Coroleu i Josep Pella. Las Cortes Catalanas. Imprenta de la Revista Histórica Latina. Barcelona, 1876

  7. Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y Principado de Cataluña publicadas por la Real Academia Española de la Historia. Tomo I. Madrid, 1896

  8. Josep Coroleu i Josep Pella. Las Cortes Catalans. Imprenta de la Revista Histórica Latina. Barcelona, 1876

  9. Ibídem

  10. Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y Principado de Cataluña publicadas por la Real Academia de la Historia. Tomo I. Madrid, 1896

  11. Josep Coroleu i Josep Pella. Las Cortes Catalans. Imprenta de la Revista Histórica Latina. Barcelona, 1876

  12. Arxiu de la Corona d’Aragó: Codi d’identificació ES.08019.ACA/9.1.4.1/ACA, Cancillería, Procesos de Cortes, 82

  13. Arxiu de la Corona d’Aragó: Codi d’identificació ES.08019.ACA/4.1.1.10/ACA, Generalitat, Serie general (N), 996

  14. Arxiu de la Corona d’Aragó: Codi d’identificació ES.08019.ACA/9.1.4.1/ACA, Cancillería, Procesos de Cortes, 42

  15. Arxiu de la Corona d’Aragó: Codi d’identificació ES.08019.ACA/4.1.1.10/ACA, Generalitat, Serie general (N), 1007,2

  16. Arxiu de la Corona d’Aragó: Codi d’identificació ES.08019.ACA/4.1.1.10/ACA, Generalitat, Serie general (N), 1012,1

  17. Arxiu de la Corona d’Aragó: Codi d’identificació ES.08019.ACA/4.1.1.10/ACA, Generalitat, Serie general (N), 1037

  18. Arxiu de la Corona d’Aragó: Codi d’identificació ES.08019.ACA/4.1.1.10/ACA, Generalitat, Serie general (N), 1044

Anuncis

5 pensaments sobre “La ciutat de Manresa a les Corts Generals de Catalunya

  1. Retroenllaç: Les Fires de Manresa | Història de Manresa

  2. Retroenllaç: El trasllat de la Generalitat de Catalunya a Manresa l’any 1530 | Història de Manresa

  3. Retroenllaç: Lluís de Peguera (1540-1610) | Història de Manresa

  4. Retroenllaç: L’aspecte físic de Sant Ignasi de Loiola (1491-1556) | Història de Manresa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s