El trasllat de la Generalitat de Catalunya a Manresa l’any 1530

És un fet relativament poc divulgat que la ciutat de Manresa va acollir el consistori de la màxima institució de govern catalana, és a dir, la Generalitat de Catalunya, des del dia 6 de maig fins al dia 23 de juliol de 1530. De fet, els anys 1457 i 1507 la ciutat també havia acollit la Generalitat de Catalunya, però les dades de què disposem són més escasses i s’expliquen en una altra entrada. A continuació s’exposen les causes i els detalls que es coneixen del Consistori de l’any 1530.

Per què Manresa?

Doncs com en altres fets transcendentals de la història de la ciutat com l’estada de Sant Ignasi de Loiola, veurem més endavant que essencialment la raó es podria atribuir en certa manera a l’atzar i al fet que Manresa era una ciutat mitjana propera a Barcelona. Com és sabut, la Pesta Negra arribà per primera vegada a Catalunya a principis d’estiu de 1348 i causà una davallada demogràfica tan important que esdevingué una de les causes de la profunda crisi econòmica i social del segle XV, que afectà tant Manresa com la resta del Principat(1). Però lluny d’esdevenir una fatalitat puntual, la pesta aniria apareixen periòdicament en forma de brots més o menys virulents fins gairebé la meitat del segle XIX. Així, l’any 1530, Barcelona tornava a patir un brot de pesta, de manera que la Diputació del General o directament General, nom amb el qual es coneixia la Generalitat de Catalunya aleshores, decidí abandonar la Casa de la Diputació, l’edifici que avui coneixem com el Palau de la Generalitat, i traslladar-se a Manresa. La ciutat acollí la màxima institució de govern catalana des del dia 6 de maig fins al dia 23 de juliol de 1530. Magí Canyelles, cronista manresà de la segona meitat del segle XVII escriu: En lo any 1530 isqueren los Deputats de Catalhunya de la Ciutat de Barcelona per rahó de la gran fam y pesta que en aquella Ciutat hi havia y estigueren en esta Ciutat de Manresa[…](2).

Com funcionava la Generalitat a mitjan segle XVI?

Per entendre la informació que s’exposarà a continuació és important conèixer el funcionament de la Generalitat. Està àmpliament acceptat que la Diputació del General va néixer com a ens permanent a les Corts de Cervera de l’any 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, encara que com a ens transitori que es dissolia un cop enllestida la feina que se li encomanava ja existia des de les Corts de Montsó de 1289. En la seva versió transitòria, que acabaria essent permanent a partir de 1359, la Diputació del General va néixer com una eina per recaptar el donatiu que les Corts havien promès al monarca. Les Corts Generals eren les reunions que mantenien els tres braços en què es dividia la societat (braç eclesiàstic, braç militar o nobiliari i braç reial o popular) amb el Rei, en què es pactaven les concessions que feia aquest últim a canvi del donatiu econòmic que cada un dels braços es comprometia a aportar. Aquest tipus de negociacions entre el monarca i la societat és el que es coneix amb el nom de pactisme, i és un tret molt distintiu de tots els regnes de la Corona d’Aragó des de la segona meitat del segle XIII fins a la desfeta de 1714 en el cas de Catalunya. Així, tant en la seva versió transitòria com permanent, la Generalitat va néixer com a òrgan encarregat de vetllar pel pagament i recompte de les quantitats emparaulades. Però a partir de l’extinció del llinatge reial del casal de Barcelona amb la mort sense descendència de Martí l’Humà i la substitució per la dinastia castellana dels Trastàmara en virtut del Compromís de Casp de 1412, la Generalitat agafà un pes econòmic molt més important gràcies a la recaptació de més impostos i pel fet que el Rei es trobava sovint fora del Principat. Així doncs, a principis del segle XVI la situació era que la Diputació del General tenia un poder polític i econòmic important i estava composta per tres diputats i tres oïdors de comptes, un per cada braç, que eren triats per un mandat de tres anys pels seus antecessors sortints. A més dels càrrecs elegits, també existia un cos de funcionaris que s’encarregava de la burocràcia que generava l’ens, compost per l’escrivania major, l’escrivania del regent de comptes i l’escrivania del Racional o Arxiu de la Diputació. L’escrivà major actuava de notari de la Institució i solia tenir tres subalterns al seu servei, habitualment tots també notaris. El regent de comptes era l’encarregat de la comptabilitat i també solia tenir dos o tres ajudants, que com ell, mai no eren notaris. El racional correspondria a la figura actual d’interventor i actuava de supervisor econòmic per encàrrec dels oïdors de comptes. Habitualment era notari i també solia tenir un ajudant del mateix ram professional(3). Un altre aspecte important és que tant el cos de funcionaris com els càrrecs electes tenien la seva seu a l’edifici que avui coneixem com la part gòtica del Palau de la Generalitat. L’any 1400 es van adquirir els terrenys per construir la Casa de la Diputació, que es va edificar seguint el projecte del mestre de cases Marc Safont entre 1410 i 1425, encara que la Capella de Sant Jordi es féu entre 1432 i 1434. Cal dir que aquesta part de l’actual Palau de la Generalitat ha esdevingut probablement el millor exemple del gòtic civil català(4). El consistori de la Diputació del General, és a dir, les reunions que tenien els membre de la Institució s’havien de fer sempre al Palau, excepte quan per raons sanitàries com la pesta era recomanable celebrar-lo fora de Barcelona. Les viles o ciutats podien ser escollides lliurement per la Diputació i en la tria no hi participava el Rei, però tanmateix havien de ser sempre localitats de domini reial i el consistori requeria la presència dels diputats, oïdors de comptes, notari, escrivans, etc. De fet, al llarg del segle XV es té notícia de la celebració del consistori de la Diputació del General a Girona, Sant Feliu de Guíxols, Vic, Vilafranca del Penedès, Manresa, Martorell, Cervera i Terrassa, entre altres(5).

Per últim, també cal destacar un document que ha permès conèixer la vida de la Institució al llarg de 300 anys: el Dietari de la Diputació del General. Aquest protocol escrit en català, que s’inicià l’any 1411 i es mantingué ininterrompudament fins a l’abolició de la Generalitat l’any 1714, el redactava l’escrivà major i tant per la seva durada en el temps com pels detalls que recull de la Generalitat, de la ciutat de Barcelona, del Principat de Catalunya i d’altres països estrangers, el converteixen en una crònica única a Europa. De fet, pràcticament totes les dades que coneixem de com es desenvolupà el trasllat i les deliberacions de la Generalitat de Catalunya a Manresa l’any 1530 s’extreuen d’aquest Dietari(6).

1359, 19 de desembre, Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera

Acta de la Cort General de Catalunya del 19 de desembre a Cervera que es considera la implantació com a Institució permanent de la Diputació del General. És escrita en llatí i conserva el segell reial de plom. El document fou declarat Bé Cultural d’interès Nacional el 22 de febrer de l’any 2000. Font: patrimoni.gencat.cat

La Generalitat de Catalunya a Manresa durant setanta-vuit dies de 1530

La inscripció del Dietari de la Generalitat de Catalunya del divendres 11 de març de 1530 diu: Divendres a XI. En aquest dia fonch porrogat per los senyors diputats lo consistori de la present casa de la Diputació per a VI del mes de maig, primer per a la vila de Vilafranca del Penedès, havent-hi bona sanitat; y, de no havent-hi bona sanitat, per a Manresa; e, no havent-hi bona sanitat, per a Vich; e, no havent-hi bona sanitat, per a Cervera. E si cars serà que en ninguna de les dites parts no haurà bona sanitat, ço que Déu no vulla, no hagen ajustar y congregar en Sanct Andreu de Palomars, ve ynat de Vilapassina a hont deliberaran lo fahedor(3). Així doncs, del text anterior es desprèn que l’11 de març de 1530 la pesta ja era un problema a Barcelona i que hom decidia aplaçar les reunions de la Diputació al Palau de la Generalitat pel dia 6 de maig i dur-les a terme a quatre localitats sense la presència de la malaltia del Principat seguint el següent ordre: Vilafranca del Penedès, Manresa, Vic o Cervera. Si les quatre localitats estaven afectades per la pesta, aleshores el consistori es celebraria a Sant Andreu del Palomar, a l’actual barri de Sant Andreu de Barcelona, per decidir què calia fer. Les quatre poblacions, de domini reial i de mida mitjana, de les quals la més allunyada de Barcelona era Cervera, estaven a menys d’un dia de viatge, raó per la qual probablement van ser escollides.

La probable incidència de la pesta a la capital es fa notar en el Dietari durant els dies que passen des de l’11 de març fins al dia 6 de maig, data prevista per traslladar el consistori, ja que hi consten les següents morts de gent vinculada a la Generalitat, malgrat que enlloc es digui que la seva defunció sigui per causa d’aquesta infecció: el diumenge 17 d’abril consta el decés de Pere Sanç, espaser i guardià dels drets de les entrades i sortides del General a la Taula de Canvi; el divendres 22 d’abril s’anota la mort d’Esteve Palomeres, regent de Comptes del General; i el 24 d’abril consta la mort de Vicenç Gibert, qui havia estat doctor del Reial Consell.

Tal i com estava previst, el 6 de maig de 1530 es dugué a terme el trasllat del consistori de Barcelona a una de les localitats previstes segons l’acord de l’11 de març, que no fou altra que la ciutat de Manresa. D’aquest fet se’n desprèn indirectament que la pesta segurament havia arribat a la vila de Vilafranca del Penedès. Al Dietari de la Generalitat hi consta: Divendres, a VI. En aquest dia, que és lo termini de la porrogació feta de la mutació del consistori per a Vilafranca del Penedès, Manresa, Vich, Cervera, etcètera, per causa de la peste que és en la ciutat de Barcelona, foren presents en la present ciutat de Manresa, per haver-hi bona sanitat, los reverents e magnífichs senyors micer Francesch Solsona, canonge de Barcelona, diputat ecclesiàstich, mossèn Perot de Monredon, diputat militar, mossèn Joan Piquer, prior de Orguenyà, oÿdor ecclesiàstich, e mossèn Carles Puigcerver, oÿdor militar, en Miquel Colunya, pare, e Rafel Colunya son fill, e Barthomeu Conill, porters, e Bernat Canaletes, notari e ajudant de mossèn Barthomeu Ferrer, scrivà major. E encara que diga alt que foren presents los sobredits en la ciutat de Manresa, per no ésser aquella hora presents tots los deputats y altres officials del concistori junts en la dita ciutat, per estar més a pler, foren aposentats tots quatre en la casa d’en Gorvins, qui stà fora la dita ciutat, al cap del pont de les Cudines, al costat de la yglésia de Santa Lúcia. E los porters e notari foren aposentats en altres cases del raval de dita ciutat(5). Aquesta anotació posa de manifest la importància històrica i documental que representa el Dietari de la Generalitat de Catalunya, ja que a més de permetre saber qui ocupava els càrrecs de la Diputació del General en cada moment concret, és a dir, en un context cronològic, sovint dóna detalls que tenen un valor altíssim. Tal és el cas de saber que el dia 6 de maig només dos dels tres diputats de la Generalitat eren a Manresa i que aquests s’hostatjaren a l’Hostal d’en Gorvins, que es trobava al cantó de les Escodines de l’actual Plaça de Sant Ignasi, al costat de la Capella de Santa Llúcia. L’anotació menciona un pont perquè fins l’any 1937 no es va cobrir el torrent de Sant Ignasi (anomenat Mirable a l’època), de manera que l’actual plaça de Sant Ignasi era poc més que un pont ample que creuava el torrent. De la mateixa inscripció es podria aventurar que l’hostal d’en Gorvins havia d’ésser la millor hostatgeria de la ciutat en aquell moment, atès que acollia els diputats, mentre que els càrrecs menors com eren els tres porters (missatgers) i el notari foren hostatjats en establiments del qual no se’n cita el nom. Aquesta hipòtesi sembla reforçar-se amb el contingut de l’anotació al Dietari del dia 28 de maig: Dimecres, a XVIII. En aquest dia arribà mossèn Joan Jordà Mitjà, diputat real, en la ciutat de Manresa, dich en la casa d’en Gorvins, hont fonch aposentat. En aquest mateix dia arribaren mossèn Hierònim Margarit, racional i tenint les claus de l’arxiu del General, e mossèn Gaspar Amat, exactor dels deutes de aquell, los quals no entraren en ciutat, e foren aposentats en casa d’en Noves, sabater, al cap del pont de Sobre-roca, etcètera, e aprés los sobredits entraren en ciutat. De nou veiem que el diputat reial que faltava és allotjat a l’Hostal d’en Gorvins, mentre que el racional (el que avui entenem com interventor) i l’exactor (el cobrador de tributs) van ser allotjats a la casa d’un sabater, a tocar de l’actual Torre del Portal de Sobrerroca, ja que davant d’aquest portal de la muralla se sap que existia un pont per salvar el fossar que la recorria(6). La casa del sabater deuria ser ben a prop de l’actual carrer de Sant Andreu, ja que el fet que el cronista informi que van ser hostatjats sense entrar a la ciutat i que un cop acabada la recepció hi varen entrar, és a dir, que van passar les muralles, així ho fa pensar(7). D’aquesta anotació també crida l’atenció que van haver de passar dotze dies, és a dir des del 6 fins al 18 de maig de 1530, per a l’arribada del diputat reial a Manresa. Tanmateix, no se’n explica la raó.

La següent anotació al Dietari és del dia 19 de maig i diu: Dijous, a XVIIIIº. En aquest dia los sobredits tres diputats e oÿdors de comptes ecclesiàstich y militar, encara que fos feriat, per les coses concorrien al General, començaren a tenir consistori en la sglésia de Santa Lúcia, que és al costat de la casa e hostal d’en Gorvins, a hont se eren aposentats, etcètera. D’aquesta anotació en destaca el fet que els tres diputats i els dos oïdors de comptes presents a la ciutat aquell dia, malgrat ésser un dia feriat, és a dir, no festiu però en el qual no es treballava, es van començar a reunir igualment en consistori a la capella de Santa Llúcia, a pesar de l’absència de l’oïdor de comptes del braç reial. Els horaris de treball dels diputats i oïdors abastava els dies laborables de dilluns a divendres, encara que també es podien reunir els dissabtes fins al migdia i en altres moments del cap de setmana si el volum de feina ho requeria(8). Hom pot suposar doncs que el retard en l’arribada del diputat reial a Manresa justifiqués la celeritat en l’inici de les reunions, que sembla que van continuar en dies successius. També crida l’atenció que es faci esment de la proximitat entre l’Hostal d’en Gorvins, que apareix per primer cop amb aquesta denominació, i la Capella de Santa Llúcia, que era l’església de la Confraria de Sant Tomàs i Santa Llúcia (el gremi de constructors de cases de la ciutat) des de la seva construcció l’any 1323 i modificació l’any 1435(9). Probablement la proximitat d’ambdues construccions explica l’elecció de la capella. L’arribada de l’oïdor reial no es produiria fins al dia 25 de maig segons consta al Dietari: Dimecres, a XXV. En aquest dia arribà mossèn Joan Cervelló, hoÿdor de l’estament reyal.

El que passà al consistori segons quedà anotat al Dietari a partir del dia 25 de maig i fins al dia 22 de juliol, Santa Magdalena, són bàsicament els diversos nomenaments per decés de les persones amb càrrec així com la remuneració que els tocava per raó de les funcions desenvolupades. Igual que en les morts ja explicades, no se’n diu la causa, però no és forassenyat aventurar que poguessin tenir relació amb el brot de pesta a Barcelona. Entre d’altres nomenaments registrats hi ha el de espaser i guardià dels drets de les entrades i sortides del General a la Taula de Canvi i el de regent de Comptes del General que ja hem vist que havien mort abans de la celebració del consistori a Manresa. Potser cal afegir i detallar, ja que aporta informació directa sobre la geografia urbana manresana, el nomenament fet el dia 17 de juny: Divendres, a XVII. En aquest dia lo magnífic micer Steve Salaverdenya, doctor en cascun dret y assessor del molt spectable senyor governador, essent present en la ciutat de Manresa y davant lo portal vulgarment dit de Sobre-roca, prestà lo jurament acostumat prestar per los altres assessors y officials reals, etcètera. D’aquesta anotació en destaca el fet que el jurament d’assessor del Governador es fes davant el portal de Sobrerroca i també posa de manifest que el trasllat de la Generalitat de Catalunya a Manresa, encara que fos transitòriament, també implicava que els nous càrrecs s’hi haguessin de desplaçar.

Però el punt culminant de les decisions que prengué la Diputació del General durant la seva estada a la ciutat de Manresa és sens dubte l’elecció dels diputats i oïdors de comptes pel trienni següent a causa de l’esgotament dels tres anys que durava la designació en el càrrec. Així, la vigília del Santa Magdalena, és a dir, el 21 de juliol de 1530, en el Dietari hi consta: Dijous, a XXI. En aquest dia los senyors deputats e oÿdors de comptes, volents procedyr a la elecció dels esdevenidors deputats e oÿdors de comptes per lo trienni venidor, juxta forma del capítol de Cort, etcètera, anomenaren nou testimonis, ço és, tres de quiscun stament, los quals trameteren a pregar, per los porters de la Diputació, que per a demà, dia de la bene yta Magdalena, fossen a la sglésia de Sanct Miquel, etcètera, vide in libro Extraccionum. És a dir que el dia abans de Santa Magdalena, als nou testimonis necessaris per a dur a terme l’elecció dels nous càrrecs se’ls pregava la seva assistència al dia següent a l’església de Sant Miquel a través dels porters de la Diputació (missatgers). Aquest fet implica que amb molta seguretat, aquests testimonis ja eren a Manresa almenys la vigília de Santa Magdalena. També pot cridar l’atenció que un acte tan important com l’elecció dels nous consellers i oïdors de comptes del General es fes a l’església de Sant Miquel, però cal tenir en compte sobretot durant el segle XIII i XIV el Consell de Ciutat s’hi reunia i hi prenia decisions habitualment(10). Així doncs, amb tot preparat, el dia 22 de juliol de 1530, dia de Santa Margarita, es procedí a l’elecció dels nous diputats i oïdors de comptes. La inscripció al Dietari diu: Divendres, a XXII. Festum beate Magdalenes, feriatum. E fonch feta la extracció dels deputats e oÿdors de comptes en la ciutat de Manresa, dins la yglésia de Sanct Miquel, per lo trienni següent, que començarà lo primer dia del mes d’agost propvinent del any 1530, los quals, ab la deguda y acostumada solemnitat segons forma dels capítols de Cort, foren trets y elegits los següents: per deputat ecclesiàstich, mossèn Francesch Oliver, canonge e prior de la Seu de Tortosa; per deputat militar, mossèn Francí Joan de Orís, donzell, en la vegueria de Vich domiciliat; per deputat real, mossèn Pere Joan de Sanctcliment, ciutadà de Barcelona; per oÿdor de comptes ecclesiàstich, mossèn Pere Ciurana, canonge de Urgell; per oÿdor militar, mossèn Galceran Meca, donzell, en la vegueria de Barcelona domiciliat; per oÿdor real, mossèn Joan Rasador, de Torroella de Montgrí. De la informació que aporta la inscripció, és molt reveladora la frase ab la deguda y acostumada solemnitat segons forma dels capítols de Cort. Pot semblar cosa de l’atzar que l’elecció dels testimonis fos justament el 21 de juliol i l’elecció dels nous càrrecs fos el dia 22, però el cert és que aquest era el protocol que es seguia en l’elecció dels nous càrrecs de diputat i oïdor de comptes de la Diputació del General des de les Corts de 1455, celebrades a la Catedral de Barcelona(11).

Gràcies al coneixement actual que es té del funcionament de la Diputació del General i de les variacions que s’hi van anar afegint al llarg del temps, podem exposar amb certa precisió com deuria ser l’acte solemne d’elecció dels nous càrrecs aquell divendres 22 de juliol de 1530 a l’església de Sant Miquel de Manresa. Per començar, sabem que els presents a l’acte eren els nou testimonis escollits el dia anterior, els tres diputats i els tres oïdors de comptes cessants, així com el notari del General i un nen, suposem que manresà, de menys de deu anys. Per tant, setze adults i un infant. Tant els tres diputats com els tres oïdors de comptes havien de designar cada un segons la seva lliure voluntat sis candidats per al càrrec que deixaven, amb la limitació de no poder escollir en cap cas persones consanguínies en el grau que fos, és a dir, familiars. Aleshores, cada diputat i oïdor comunicava secretament la seva tria de sis persones al notari, de manera que aquest creava una llista de sis candidats que només ell coneixia per a cada càrrec de diputat eclesiàstic, militar i reial i oïdor de comptes eclesiàstic, militar i reial. Aquest sistema d’elecció en què els càrrecs cessants proposen els nous càrrecs, es coneix amb el nom de cooptació. Aleshores, el notari procedia a posar el nom de cada candidat dins un rodolí, és a dir, una petita bola de cera o fusta que serviria per fer el sorteig, allò que tècnicament es coneix amb el nom d’insaculació. Un cop tenia els sis rodolins que corresponien als sis candidats proposats, el notari els posava dins d’un bací (una gibrelleta) d’argent plena d’aigua i l’infant n’extreia un. El nom que contenia el rodolí extret era la persona que ocuparia el càrrec pel trienni vinent. Les extraccions de cada càrrec es feien sempre seguint aquest ordre: diputat eclesiàstic, diputat militar, diputat reial i anàlogament per als càrrecs d’oïdor(12).

Un cop escollits els nous càrrecs per al proper trienni, la següent anotació al Dietari ens informa essencialment de la designació del nou escrivà major i del canvi de consistori en favor del Monestir de Sant Cugat del Vallès: Dissapte, a XXIII. En aquest dia fonch porrogat lo consistori per a la vila y monestir de Sanct Cugat de Vallès, com appar en lo libre de Deliberacions dit dia. En aquest dia fonch prove yt mossèn Pere Perera de scrivà mejor del General. En aquest dia partiren los reverent y magnífichs micer Francesch Solsona e mossèn Joan Jordà, diputats per lo stament ecclesiàstic y real, per anar-se’n a ses cases. E, així mateix, los magnífichs mossèn Joan Piquer e mossèn Carles Puigcerver, oÿdors de comptes ecclesiàstich y militar per anar-se’n a llurs cases. E, així mateix, lo magnífich mossèn Joan Cerveró. E lo mateix dia fonch scrit a los sobredits deputats e oÿdors de comptes; e les letres les foren trameses per pehons e no per los porters, com era acostumat, e assò per ésser la temporada tal per la terra, etcètera. Fonch fet compte al dit Perera del dia present fins al derrer de octubre inclusive, que són III mesos, VIII dies per LIIIIº lliures, XIII sous, a XII de dehembre, 1530. D’aquesta última anotació al Dietari relacionada amb el consistori de la Diputació del General a Manresa per causa de la pesta en destaca que la feina de missatgers pròpia dels porters era contractada a altri per ésser la temporada tal per la terra, la qual cosa sembla que vol dir que es dedicaven a conrear les seves terres. Per altra banda, el pagament que queda consignat en l’última frase al designat nou escrivà major és molt freqüent en el Dietari i permet saber quan cobrava cada càrrec de la Diputació.

Epíleg

Un aspecte que no es consignà al Dietari de la Generalitat i que sabem gràcies a Magí Canyelles és que els diputats de la Generalitat van fer construir un pal·li vermell amb l’escut de la Diputació així com uns bancs esculpits també amb les armes de la Institució. Així ens ho explica el cronista manresà en el seu llibre Descripció y antiquitats de la ciutat de Manresa: En lo any 1530 isqueren los Deputats de Catalhunya de la Ciutat de Barcelona per rahó de la gran fam y pesta que en aquella Ciutat hi havia y estigueren en esta Ciutat de Manresa: en lo qual temps se esdevingué la festa de la gloriosa Sta. Madalena y eix dia retragueren Deputats en la dita Iglesia del Arcàngel St. Miquel, y en memoria y recort de dita extracció feren los Srs. Deputats en dita capella un pálich vermellab las armas de la Deputació y uns escons ab dites armes, que vuy hi son(13).

Per altra banda, de l’Hostal d’en Gorvins se’n té notícia almenys des del 10 de juliol de 1429, moment en què calgué llicència superior del lloctinent del Batlle General de Catalunya per tal que el Gremi de constructors de casa pogués construir la nova Capella de Santa Llúcia, i en què ja hi consta l’establiment. Així mateix, construïda la capella, el 13 de maig de 1435, el lloctinent del Batlle General de Catalunya dóna de nou llicència a Joan Gotins per tal de construir una volta sobre el carrer que va paral•lel a la capella perquè sobre la volta hi pugui construir habitacions per facilitar el pas a la capella(14). Per tant, es pot dir més de cent anys abans de l’estada dels Diputats i Oïdors de comptes a l’Hostal d’en Gotvins, aquest establiment ja existia i podia comunicar amb la Capella de Santa Llúcia a través d’una volta sobre el carrer. Pel que fa al cognom del propietari, l’any 1436 consta en els llibres dels Actes del Consell de la Ciutat un Joan Gotvins, que ocupa el càrrec per aquell any de mostassaf (encarregat del control i seguretat pública dels carrers i el mercat de la ciutat), que molt probablement sigui el Joan Gotins a qui es donà llicència de construcció citada. Així mateix, l’any 1491 consta en el llibre d’Actes del Consell un Miquel Gotins, que ostenta el càrrec de Conseller(15). És aventurat dir si el cognom Gotins (1436 i 1491), Gotvins (1436) i Gorvins (1530) correspon a la mateixa família, però ates al variació ortogràfica constant que apareix en els documents de l’època, no seria estrany que fos el cas.

1882, Palau de la Generalitat

Fotografia de l’any 1882 en què es veu l’escala del Palau de la Diputació (l’actual Palau de la Generalitat de Catalunya) així com el claustre gòtic tancat per unes vidrieres que avui ja no hi són. Aquesta part del Palau fou construïda al primer terç del segle XV i és un dels millors exemples del gòtic civil català. Fons: AFCEC

BIBLIOGRAFIA

(1)                  Marc Torras i Serra. La crisi del segle XV a Manresa. Una aproximació a partir dels llibres de manifests. Angle Editorial. 1996

(2)                   Magí Canyelles. Descripció de la grandesa y antiquitats de la ciutat de Manresa. Obra inèdita de Magí Canyelles. Segle XVII. Impremta de Anton Esparbé. 1896

(3)                   Josep Maria Sans i Travé. Dietaris de la Generalitat de Catalunya. 1411 – 1714. Col·lecció de 10 volums. Volum I. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya. Novembre de 1994

(4)                   Josep Puig i Cadafalch / Joaquim Miret i Sans. El Palau de la diputació Gneral de Catalunya. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans de 1909-1910.

(5)                   Isabel Sánchez de Movellán Torent. La Diputació del General de Catalunya (1413 – 1479). Institut d’Estudis Catalans. Memòries de la secció Històrico-arqueològica, LXIII. Barcelona, 2004

(6)                   Josep Maria Sans i Travé. Dietaris de la Generalitat de Catalunya. 1411 – 1714. Col·lecció de 10 volums. Volum I. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya. Novembre de 1994

(6)                   Raquel Valdenebro. El paisatge de la Manresa medieval a partir de l’estudi de les seves muralles. Revista Arqueologia medieval nº3. 2007

(7)                   Ibídem

(8)                   Isabel Sánchez de Movellán Torent. La Diputació del General de Catalunya (1413 – 1479). Institut d’Estudis Catalans. Memòries de la secció Històrico-arqueològica, LXIII. Barcelona, 2004

(9)                   Joaquim Sarret i Arbós. Història Religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Imprempta i enquadernacions de Sant Josep. Manresa, 1924

(10)                 Ibídem

(11)                 Isabel Sánchez de Movellán Torent. La Diputació del General de Catalunya (1413 – 1479). Institut d’Estudis Catalans. Memòries de la secció Històrico-arqueològica, LXIII. Barcelona, 2004

(12)                 Ibídem

(13)                 Magí Canyelles. Descripció de la grandesa y antiquitats de la ciutat de Manresa. Obra inèdita de Magí Canyelles. Segle XVII. Impremta de Anton Esparbé. 1896

(14)                 Joaquim Sarret i Arbós. Història Religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Imprempta i enquadernacions de Sant Josep. Manresa, 1924

(15)                 Marc Torras i Serra. Els Consellers i altres càrrecs municipals de Manresa del segle XV. Butlletí de la Societat d’Onomàstica nº101. Juny 2006

Per traduir alguns mots i expressions del català del segle XVI és molt útil el Diccionari català-valencià-balear fet per Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll i culminat l’any 1962. Actualment es pot consultar en línia a http://dcvb.iecat.net/

Anuncis

3 pensaments sobre “El trasllat de la Generalitat de Catalunya a Manresa l’any 1530

  1. Retroenllaç: Els trasllats de la Generalitat de Catalunya a Manresa els anys 1457 i 1507 | Història de Manresa

  2. Retroenllaç: El trasllat permanent de la Generalitat de Catalunya a Manresa cap al final de la Guerra del Segadors (1640-1652) – Part I | Història de Manresa

  3. Retroenllaç: La ciutat de Manresa a les Corts Generals de Catalunya | Història de Manresa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s