El Col•legi de Sant Ignasi de Manresa: des de la seva fundació fins a la primera expulsió dels jesuïtes d’Espanya (1622-1767)

Ignasi de Loiola fou canonitzat per Decret del Papa Gregori XV del dia 12 de març de 1622 juntament amb els també espanyols Sant Felip Neri, Sant Francesc Xavier, Sant Isidre Llaurador i Santa Teresa de Jesús, ben pocs dies abans de l’inici de les activitats al Col·legi de Sant Ignasi de Manresa. Gràcies a cronista manresà del segle XVII Magí Canyelles sabem que les festes de canonització foren cèlebres, magnífiques i grandioses, que hi participà tota la ciutat i que començaren el dia 17 de setembre de 1622 i acabaren el diumenge 25. Més enllà de la curiositat que desperta saber com eren les festes de celebració a principis del segle XVII, destaca l’interès mutu entre la ciutat de Manresa i els jesuïtes per fer de la Residència i Col·legi un dels més importants de Catalunya(1). De l’any 1623 era el quadre a l’oli representant Sant Ignasi que el pare Tonera encarregà pintar, de catorze pams de llarg per deu d’ample (uns 2,72 per 1,94 metres), que es col·locà a l’altar de la capella de Santa Llúcia, així com els altres quatre quadres més petits, col·locats als laterals de l’altar, on s’hi representaven la Verge Maria, Sant Francesc Xavier, així com els encara beats jesuïtes Estanislau Kostka i Lluís Gonzaga (que no serien canonitzats fins l’any 1726)(2). Aquests quadres van ser traslladats posteriorment a la sagristia de l’església del col·legi de Sant Ignasi(3), començada a construir l’any 1750, i van ser destruïts durant la revolució posterior a l’alçament militar de 1936.

També el diumenge 30 de juliol de l’any 1623, vigília de Sant Ignasi, Manresa rebia solemnement la relíquia del dit polze de la mà dreta de Sant Ignasi, dipositada a la capella de Santa Llúcia i posteriorment dividida en dos per posar-la a la Santa Cova(4). La història de l’arribada de la relíquia cal buscar-la de nou en la voluntat infatigable del pare Dídac Tonera, que després de tenir notícia del jubileu perpetu amb indulgència plenària i remissió de tots els pecats per als fidels verament contrits, confessats i combregats que visitessin la Santa Cova l’últim diumenge de setembre de 1623, dictada pel Papa Gregori XV el dia 23 de gener, va adreçar-se al Prepòsit General Mutio Viteleschi per demanar-li que correspongués a un favor com aquell amb alguna relíquia del Sant, com així ho féu enviant-la des de Roma(5). La relíquia, un cop arribada, fou duta per Tonera a Vic, on Canyelles ens explica que el bisbe Andreu de Sant Jeroni l’autenticà i ab tot affecta y ternura se la posa demunt son cap, adorantla y reverenciantla. El pregoner de la ciutat proclamà que el diumenge 30 de juliol de 1623 tots els veïns escombressin i enramessin els carrers i fessin lluminàries, i que totes les confraries assistissin a la solemne processó, que sortint de la Seu féu el mateix recorregut que la processó de Corpus fins arribar a la capella de Santa Llúcia. A partir de 1680, s’establí la processó anual per treure la relíquia el dia 31 de juliol. Durant la primera expulsió dels jesuïtes d’Espanya ocorreguda l’any 1767 i fins l’any 1818, la relíquia quedà en mans de les monges dominiques del Convent de Santa Clara. Després de sobreviure al desbordament del Torrent de Sant Ignasi ocorregut el 6 de setembre de 1824 en què l’aigua va entrar més de deu pams dins la capella del Rapte (uns dos metres)(6), la relíquia fou també destruïda l’any 1936.

L’any 1625 el pare Joan Ballester va rellevar en el Rectorat del Col·legi al pare Dídac Tonera i seguint les gestions impulsades pel seu predecessor va impulsar la creació de la Capella del Rapte. Les obres es pogueren dur a terme gràcies a l’almoina que van fer els pares diputats de les diverses províncies de la Companyia a Espanya, que després de celebrar a Roma la congregació general de procuradors van visitar Manresa(7). Per entendre què es va fer per crear la capella del Rapte, cal descriure com era el lloc on Sant Ignasi va tenir el Rapte o èxtasi místic atribuït del 13 al 20 de desembre de 1522(8). Com s’ha explicat en l’entrada anterior, en temps de Sant Ignasi, l’hospital de Santa Llúcia i la Capella de Santa Llúcia eren dos edificis diferents amb propietaris diferents. Tanmateix, per tal que els pobres de l’hospital poguessin oir missa, existia un petit quarto, probablement de l’hospital, amb una finestreta reixada que donava a la capella de Santa Llúcia. Aquest quarto feia uns vuit peus d’amplada, alçada i profunditat (vuit peus equivalen aproximadament a dos metres)(9) i és l’indret on Sant Ignasi va experimentar el seu èxtasi místic un dissabte al vespre i durant una setmana. Així doncs, l’any 1626, gràcies a l’almoina feta pels provincials de la Companyia, es va poder obrir una porta a la paret on hi havia la finestra. També es va cobrir l’enllosat on Sant Ignasi havia estat estirat durant una setmana amb un entarimat de fusta i es col·locà un petit altar per tal que els sacerdots hi poguessin dir missa així com una estàtua jacent del Sant. En el lloc on el Sant havia recolzat el cap s’obri una petita porta a l’entarimat de fusta per tal que els devots poguessin veure el paviment original(10). Gràcies a una publicació dels jesuïtes de l’any 1918(11), que conté un plànol de la Capella de Santa LLúcia i de la Capella del Rapte tal com va quedar després de les obres de 1626, podem saber com era la disposició amb prou exactitud de tots aquests elements arquitectònics, ja que cal recordar que tant la Capella del Rapte, com la Capella de Santa Llúcia i el que quedava de l’Hospital foren enderrocats la tardor de 1936.

Sembla que d’aquesta mateixa època, i també seguint les gestions endegades pel pare Tonera, és l’alineació de la façana de l’hospital amb la capella de Santa Llúcia. El pare Tonera havia sol·licitat al Consell de la Ciutat la cessió als jesuïtes de dotze pams (uns 2,35 metres) de la Plaça (l’actual placeta de Sant Ignasi) per tal d’ampliar l’edifici de l’hospital de Santa Llúcia, ja que aquest estava reculat aquesta distància respecte la capella de Santa Llúcia. L’obtenció del permís no deuria ser fàcil i va requerir la intervenció de Joan Amigant(12).

La Guerra dels Segadors, ocorreguda al Principat entre els anys 1640 i 1652, no va afectar gaire Manresa, que en va sortir prou ben parada a diferència de ciutats com Barcelona, Girona o Solsona. Conclosa la guerra, l’any 1653 el Consell de la Ciutat i després del vistiplau de totes les parts implicades (provincials jesuïtes d’Aragó i fins i tot del Prepòsit General), concedí al Col·legi de Sant Ignasi les classes de gramàtica llatina, retòrica i filosofia, per un preu de 200 lliures anuals, encara que aquesta última assignatura no es començà a impartir fins 1658(13). L’assignatura de teologia l’impartien els dominics(14). Magí Canyelles diu haurà cerca de 25 anys que los PP. de la Companya de Jesus llegeixen en son colegi per compte de la universitat de esta ciutat de Manresa los estudis de gramática, rethórica y folosofia; donanlos la ciutat per llurs treballs a dits PP dos centas lliuras quiscun any; los cuals, a mes que ab tot efecte procuran donar tota satisfacció, procuran en particular a la educació dels fills de esta ciutat y forasters que arriban en ella, a frecuentar los sagraments y demes ensenyansa espiritual, modo de procehir y ensenyansa(15).

El temps entre la Guerra dels Segadors (1640-1652) i la Guerra de Successió a Catalunya (1704-1714) fou molt pròsper per al Col·legi de Sant Ignasi de Manresa. La Santa Cova anava agafant cada cop més fama com a indret de peregrinatge, la qual cosa suposava deixes, donacions i rendes. I com que l’administració de la Cova recaigué en el Col·legi fins l’any 1720, moment en què es segregaren en dues comunitats(16) o més aviat se’n creà una de nova a la Cova ja que fins aleshores mai havien viscut allí més de dos jesuïtes(17), el Col·legi, en clar contrast amb els seus inicis, era molt fort econòmicament. Això explica l’impuls constructiu dels jesuïtes a Manresa del segle XVII: l’any 1660 es començà a construir la Torre i Casa d’exercicis, que durà fins a l’ampliació duta a terme a partir de 1895, i l’any 1666 es començà l’ampliació de la Cova i la façana de l’avantcova, que encara es poden veure avui dia. Però no només això, ja que el Col·legi era propietari de finques rurals al voltant de la Cova, de Viladordis, del Guix i la vall de Sant Pau, que la Companyia de Jesús va adquirir al Monestir de Poblet el dia 7 d’octubre de l’any 1700(18), i que immediatament passà a regadiu gràcies a la construcció d’un ramal de la Sèquia, així com del dipòsit de Sant Pau i de l’aqüeducte de la Font dels Llops. Passades les convulsions de la Guerra de Successió i salvats tant el Col·legi com la Cova de la crema intencionada per part de les tropes borbòniques del dia 13 d’agost de 1713 en què les flames van devorar la meitat de totes les cases de la ciutat(19), la potència econòmica del Col·legi sembla que no flaquejava, ja que a partir de 1750 es construïa el Col·legi Nou, tal com el coneixien els manresans de l’època, i a partir de 1753 l’església del Col·legi, ja que fins aleshores, els jesuïtes només comptaven amb la capella de Santa Llúcia. Les dependències del nou Col·legi encara es conserven avui dia i alberguen les dependències del Museu Comarcal de Manresa des de 1940(20) i l’Arxiu Comarcal del Bages des del 20 de febrer de 1999(21), així com el Centre d’Estudis del Bages. El Col·legi consta d’un auster claustre neoclàssic de planta gairebé rectangular amb cinc arcs per galeria sobre columnes de secció quadrada i amb fins a tres pisos construïts a sobre. La part que es va construir des de 1750 fins a la primera expulsió dels jesuïtes d’Espanya ocorreguda l’11 d’abril de l’any 1767 eren les ales nord i oest fins al primer pis, on hi havia les estances dels jesuïtes ja que en aquell temps tots els alumnes eren encara externs. Encara que avui dia ja no es distingeixi perquè les inclemències meteorològiques n’han desgastat molt la pedra, sobre l’anta de l’entrada principal del Col·legi Nou del carrer Juvells hi consta la data de la seva construcció: 1751(22). El segon pis del Col·legi de les ales nord i oest, així com tota la l’ala est i la part baixa de l’ala sud no serien edificades fins a l’últim terç del segle XIX, entre 1866 i 1868(23). Aquest fet es pot constatar gràcies al plànol geomètric que l’arquitecte Antoni Rovira i Trias va fer de Manresa per encàrrec de l’Ajuntament l’any 1847(24). Pel que fa a la construcció de l’església, sembla que l’any 1767 estava força avançada, però amb l’expulsió quedà inacabada i no es pogué ésser beneïda fins el 30 de juliol de 1820(25).

1936 anterior, interior de l'Hospital de Santa Llúcia

Fotografia presa a principis del segle XX on es veu l’entrada original de l’Hospital de Santa Llúcia (esquerra) i de la capella de Santa Llúcia (dreta). L’habitacle que descriuen ambdues parets era part de la Plaça en l’època de la visita a Manresa de Sant Ignasi. Sobre el llindar de la porta de l’hospital, encara que amb la pavimentació que es veu a la foto no es distingeix gaire, sembla que el Sant va començar a predicar per primera vegada, la qual cosa té molta importància per als jesuïtes. Hom creu que cap a 1626 el Consell de la Ciutat cedí dotze pams de la Plaça als jesuïtes per poder alinear la façana de l’antic hospital i de la capella i guanyar una mica d’espai en forma d’habitacle que s’aprecia a la instantània. Font: Llibre Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Joan Creixell. 1913

1866, església i col·legi de Sant Ignasi

Fotografia de 1866 en què es veu l’entrada de l’església del Col·legi de Sant Ignasi (esquerra; enderrocada l’any 1936) i l’entrada del Col·legi de Sant Ignasi (dreta; encara persisteix). Font: Arxiu Comarcal del Bages

1905, 29 de juliol. Església i col·legi de Sant Ignasi

Cèlebre fotografia de principis del segle XX on en primer pla es veu l’entrada a l’església del col·legi de Sant Ignasi i al mig es veu l’entrada del col·legi. Mentre que l’església fou destruïda a la tardor de 1936, l’entrada al col·legi encara perdura. Font: Biblioteca Nacional d’Espanya

Capella del Rapte

Plànol elaborat a partir de l’article titulat Conmemoración del quinquagésimo aniversario de la expulsión de los NN. del Colegio de San Ignacio, de Manresa, en el día 1º de Octubre de 1868, celebrada por antiguos alumnos del mismo, publicat a Cartas y notícias edificantes de la Província de Aragón. Año 1918. Aquest plànol ens permet saber amb exactitud com era la Capella del Rapte a partir de les obres de construcció dutes a terme l’any 1626. Font: Archive.org

1847, plànol de Manresa amb el Col·legi

Fragment del plànol geomètric d’Antoni Rovira i Trias de l’any 1847 en què s’han ressaltat els edificis que pertanyien al Col·legi de Sant Ignasi. Encerclat en negre s’indica la part de l’Hospital de Santa Llúcia, en vermell la Capella de Santa Llúcia i Capella del Rapte (quadrat petit) i l’església del Col·legi edificada a partir de 1750 (rectangle gos), i en verd les ales oest i nord del Col·legi, també iniciades pels volts de 1750. Les ales sud i est es van començar a construir l’any 1866 i per això no apareixen al plànol. El curs fluvial que es veu és el Torrent de Sant Ignasi, avui cobert i convertit en bona part en la Via de Sant Ignasi. Font: Ajuntament de Manresa

1865, plànol de la façana del Col

Plànol que l’arquitecte Modest Fossas i Pi va aixecar de la façana principal del Col·legi de Sant Ignasi de Manresa l’any 1865 per encàrrec dels jesuïtes, i on es veu perfectament que encara no s’havia construït l’ala sud. Els plànols originals es conserven a l’Arxiu Històric de la Companyia de Jesús de Catalunya. Font: Arxiu Comarcal de Manresa

BIBLIOGRAFIA

(1)                   Enric Casas i Bardolet. Festa de la canonització de Sant Ignasi. Manresa, setembre de 1622. Revista Dovella nº37. 1991

(2)                   Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(3)                   Jaume Nonell. Manresa Ignaciana. Nuevo Álbum histórico. Imprenta de San José. 1915

(4)                   Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(5)                   Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(6)                   Padres de la Compañía de Jesús. San Ignacio en Manresa. Álbum histórico. Imprenta de Henrich y Cia. 1891

(7)                   Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(8)                   Joan Creixell i Iglesias. San Ignacio en Manresa. Reseña histórica de la vida del Santo (1522-1523). Tipografía de la viuda de P. Patau. 1914

(9)                   Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(10)                 Ibídem

(11)                 Jesuïtes. Cartas y notícias edificantes de la Província de Aragón. Año 1918. Imprenta de Francisco J. Altés y Alabart. Barcelona, 1919

(12)                 Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(13)                 Fidel Fita i Colomé. La Santa Cueva de Manresa. Reseña histórica. Imprenta de Roca. Manresa, 1872

(14)                 Ibídem

(15)                 Magí Canyelles. Descripció de la grandesa y antiquitats de la ciutat de Manresa. Obra inèdita de Magí Canyelles. Segle XVII. Impremta de Anton Esparbé. 1896

(16)                 Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(17)                 Fidel Fita i Colomé. La Santa Cueva de Manresa. Reseña histórica. Imprenta de Roca. Manresa, 1872

(18)                 Ibídem

(19)                 Francesc Serra i Sellarés. La crema de Manresa del 13 d’agost de 1713. Revista Dovella nº 107. 2011

(20)                 Web del museu: www.museudemanresa.cat

(21)                 http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/bages/

(22)           Gaietà Barraquer i Rubiralta. Las casas de los religiosos en Cataluña durante primer tercio del siglo XIX. Capítulo decimosexto: la Compañía de Jesús. Artículo segundo: Colegio de San Ignacio, de Manresa. Imprenta de Francisco J. Altés y Alabart. Barcelona, 1906

(23)           Ibídem

(24)           Antoni Rovira i Trias. Plano geométrico de la muy noble y muy leal ciudad de Manresa. Edició facsímil de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 2008

(25)           Gaietà Barraquer i Rubiralta. Las casas de los religiosos en Cataluña durante primer tercio del siglo XIX. Capítulo decimosexto: la Compañía de Jesús. Artículo segundo: Colegio de San Ignacio, de Manresa. Imprenta de Francisco J. Altés y Alabart. Barcelona, 1906

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s