El Col•legi de Sant Ignasi de Manresa: des de l’estada de Sant Ignasi fins a la seva fundació (1522-1622)

El col·legi de Sant Ignasi de Manresa es fundà oficialment el dia 15 d’abril de 1622 sota la direcció del pare Dídac Tonera(1). Tanmateix, la posada en marxa del col·legi fou una feina llarga i que va passar per diverses vicissituds que cal conèixer.

Antecedents

La ubicació del nou col·legi de Sant Ignasi a Manresa va íntimament lligada a la importància que tenia per a la Companyia de Jesús l’hospital medieval de Santa Llúcia o inferior i la capella annexa coneguda amb el nom de capella o església de Santa Llúcia. Malgrat ésser dos edificis contigus, tenen una història diferent.

Per una banda, de l’hospital de Santa Llúcia, anomenat inferior per diferenciar-lo de l’hospital de Sant Andreu o superior, se’n té notícia indirecta de la seva existència des del dia 9 de desembre de 1260 i se sap que el van fundar la família Botí, els qual encara mantenen el nom d’un carrer a la ciutat(2). La seva transcendència ignasiana rau en la coneguda estada que el Sant féu en aquest hospital sobretot durant les primeres setmanes de la seva arribada a Manresa, ocorreguda el 25 de març de 1522. L’hospital estava en aquell moment a càrrec de la vídua Jerònima Claver i Ignasi de Loiola es dedicà a la vida de pobre i a atendre i alimentar els seus companys amb la seva ració de menjar i amb el captava(3). Malgrat que ja s’havia previst com una possibilitat els anys 1418 i 1474, el 26 de febrer de 1553 es féu efectiva la fusió dels hospitals de Sant Andreu i Santa Llúcia, quedant només en funcionament el primer (que encara funciona avui dia després de més de 750 anys)(4). La raó de la fusió d’ambdós establiments cal buscar-la sens dubte en la prolongada crisi demogràfica, econòmica i de guerra civil de tot el segle XV tant a Manresa(5) com en el marc de tot el Principat. L’any 1564, els administradors del nou hospital decideixen vendre l’edifici al fuster Joan Malet(6), que el convertí en una taberna(7) i posteriorment en estable(8), encara que segons Sarret i Arbós l’hospital es convertí en la casa i taller del fuster(9).

Per altra banda, a la capella de Santa Llúcia és on s’esdevingué el conegut episodi del Rapte o èxtasi místic que va patir Sant Ignasi el desembre de 1522 durant set dies(10). A més, també se sap que el Sant es dedicava sovint a demanar almoina a la porta d’entrada de la capella durant la seva estada de gairebé un any a Manresa(11). Però a diferència de l’hospital, que com ja hem vist era del segle XIII, la capella de Santa Llúcia fou construïda a partir de 1323 com a església particular del gremi de constructors de cases de Manresa. De fet, aquest gremi, que es coneixia amb el nom de confraria de Sant Tomàs i Santa Llúcia, demanà el permís per construir-la al Bisbe de Vic l’any 1321 i fou ell qui manà fer-la al costat de l’hospital, és a dir, fora muralla i a tocar del Portal de Santa Llúcia de la ciutat. Per aquesta raó, originàriament l’hospital i la capella eren dos edificis annexos amb un propòsit diferent. Així mateix, el Paborde de la Seu va concedir permís a la confraria per aterrar la capella i fer-ne una de més gran el dia 25 d’agost de 1428. Les obres van durar uns set anys(12) i aquesta nova capella fou l’indret del cèlebre Rapte de Sant Ignasi, atribuït del 13 al 20 de desembre de 1522(13). En aquell temps, el gremi de Sant Tomàs i Santa Llúcia també es feia càrrec de l’hospital, fins que per causa de la Guerra Civil catalana (1462-1472) i el consegüent daltabaix econòmic que suposà, l’hospital (no pas així la capella) va passar a càrrec de la confraria de Tots els Sants(14).

Així doncs, la situació a finals del segle XVI era que l’hospital de Santa Llúcia havia estat venut i convertit en taberna i després en estable i que la capella de Santa Llúcia era propietat del gremi de constructors de cases.

Ja des de la mort de Sant Ignasi de Loiola l’any 1556, pare fundador de la Companyia de Jesús, els jesuïtes peregrinaren a Manresa per descobrir allò que a partir de 1622, any de la santificació d’Ignasi, s’anomenarien llocs sants. I l’hospital i capella de Santa Llúcia n’eren els millors exponents, ja que la Santa Cova sembla que no prengué importància fins a principis del segle XVII coincidint precisament amb el procés de santificació. La ciutat, que guardava un bon record del Sant, també desitjava la presència de la Companyia. Un bon impuls a aquest anhel fou la construcció davant de l’antic hospital de Santa Llúcia l’any 1587 d’un obelisc amb quatre plaques explicatives escrites en llatí de la vida d’Ignasi a Manresa, pagat pel bisbe de Vic, Joan Baptista Cardona, i que fou restaurat per l’Ajuntament l’any 1799(15). Aquest obelisc es conservà fins la revolució de juliol de 1936 i se’n tenen força fotografies. Tanmateix, la situació econòmica del Consell de la Ciutat no permeté la compra de l’antic hospital de Santa Llúcia als hereus de Joan Malet fins el dia 19 de novembre de 1601(16), per un preu de 418 lliures i un censal a favor de l’hospital de Sant Andreu de 10 lliures(17). Un cop adquirit l’edifici, el Consell de la Ciutat es posà en contacte amb el Pare General de la Companyia, el senyor Claudio Aquaviva, per tal de cedir-lo al jesuïtes amb l’objectiu que hi establissin una residència i un col·legi. La cessió es féu el mateix 1601(18). La resposta que el Pare General va enviar a la proposta del Consell de la ciutat el dia 15 d’abril de 1602 fou de gran joia, i a finals del mateix any ja s’hi havia establert una petita comunitat de dos o tres religiosos sense caràcter permanent, ja que la mida i les rendes que proveïa l’edifici no permetia res més(19). Cal pensar que en època medieval, el hospitals eren llocs molt petits. No es conserva informació directa que permeti saber com era l’hospital de Santa Llúcia, però sí que es conserva un inventari dels béns de l’hospital de Sant Andreu i sabem que l’any 1420 comptava amb 10 llits, seguint la mitjana d’hospitals coetanis catalans dels quals es té informació, com ara Vilafranca del Penedès, Balaguer, Gandia o la seu d’Urgell(20). Així doncs, la petitesa de l’edifici de l’hospital de Santa Llúcia explica el fet que a partir de 1602 els jesuïtes destinats a Manresa pugessin expressament del Col·legi de Nostra Senyora de Betlem de Barcelona i hi fessin estades curtes(21) i sembla que sempre acollits en cases particulars com la dels Amigant(22). Tanmateix, la petita comunitat va poder créixer gràcies a la munificència del bisbe d’Elna Onofre de Reart, que més tard esdevindria bisbe de Vic i de Girona, ja que l’any 1606 va comprar i cedir als jesuïtes la casa i l’hort contigus a l’hospital de Santa Llúcia(23). Però malgrat aquesta ampliació de les propietats, en aquella època la reduïda comunitat de jesuïtes que s’estava a l’hospital de Santa Llúcia de manera no permanent havia d’anar a fer tots els actes litúrgics a la Seu ja que la capella de Santa Llúcia encara pertanyia a la confraria de sant Tomàs i Santa Llúcia(24). Per solucionar aquest inconvenient, des de 1603, el següent objectiu del Consell de la Ciutat fou que el gremi de constructors de cases cedís la capella a la Companyia de Jesús i es traslladés a la Seu. L’acord entre la ciutat, el gremi i el bisbat no deuria ser fàcil, ja que fins l’any 1609 no consta la donació de la capella als pares jesuïtes per part del bisbe de Vic Francesc Robuster i Sala després que l’11 de novembre del mateix any el gremi de constructors de cases s’hagués traslladat a la capella de la Seu que els havien assignat(25).

Així doncs, a finals de 1609 tenim que la comunitat de jesuïtes de Manresa compta amb l’edifici de l’hospital, la casa i hort contigu, així com la capella de Santa Llúcia. Però tanmateix, la comunitat encara no és permanent, la qual cosa no succeirà fins l’any 1616.

Residència perpètua i creació del Col·legi

El Prepòsit General de la Companyia de Jesús Claudio Acquaviva moria a Roma el dia 31 de gener de 1615. Juntament amb dos companys jesuïtes més, el pare Pere Gil, rector per segona vegada del Col·legi de Betlem de Barcelona fou l’escollit per la congregació provincial d’Aragó per viatjar a Roma per a la tria del nou Prepòsit General. Fou ell qui li presentà al nou Prepòsit, Mutio Vitelleschi, un memoràndum del miracles que Déu feia a Manresa per mediació del beat Sant Ignasi (recordem que fins l’any 1622 no fou santificat). L’informe va fer el seu efecte ja que el Prepòsit General i el pare Provincial van decretar emprendre les accions necessàries per tal que la Companyia tingués una Residència Perpètua a Manresa(26). Així doncs, després d’alguns contratemps, el dia 4 d’octubre de 1616 s’estableix la Residència perpètua dels jesuïtes a la ciutat de Manresa esdevenint-ne el primer Superior el pare Dídac Tonera(27). Malgrat la munificència fonamental de la família Amigant per fer perpètua la Residència sembla que aquesta era realment una institució austera. Tant, que després de la visita als jesuïtes manresans per part del bisbe de Vic Andreu de Sant Jeroni, aquest donà 100 reals d’almoina després de declarar que no havia vist mai tanta pobresa en una casa de religiosos(28). Malgrat tot, sembla que en poc temps la situació va millorar fins al punt que el Consell de la Ciutat estava disposat a traslladar les classes que aquest ens pagava a un Col·legi de Sant Ignasi que els jesuïtes haurien de fundar(29). L’impuls econòmic definitiu per a la fundació del Col·legi de Sant Ignasi de Manresa el donà el noble aragonès, batllia de Casp i comanador de l’Ordre de Sant Joan de Malta Lupercio Xaureche y Arbizu, que en resposta a les seves insistents cartes al llarg de 1617 i 1618 demanat la gràcia d’esdevenir-ne el fundador(30), en rebia la patent el dia 20 de juliol de 1620 per part del Prepòsit General Mutio Vitelleschi(31). Magí Canyelles explica que Arbizu prometé als jesuïtes fins a 1.500 lliures de renda(32). Però malgrat comptar amb el suport econòmic necessari, ja sigui perquè calia habilitar les antigues dependències de l’hospital per a l’ús de col·legi o perquè la Residència no comptava amb prou personal, no fou fins el dia 15 d’abril de 1622 que el pare Dídac Tonera prengué possessió del càrrec de primer rector del Col·legi de Sant Ignasi de Manresa(33). La gramàtica llatina i les humanitats foren les primeres matèries que s’ensenyaren en el nou Col·legi(34). L’agraïment del Consell de la Ciutat vers el noble aragonès pel paper decisiu que havia jugat en la fundació del col·legi es plasmà en la càlida acollida que Manresa dispensà a Arbizu durant la seva visita a la ciutat per la festivitat de Corpus de l’any 1622. Acompanyat per Tonera, Arbizu visità després Montserrat i Barcelona com a pas previ per embarcar cap a Malta(35). Al Museu Comarcal de Manresa es conserva un retrat de Lupercio Xaureche y Arbizu vestit amb els hàbits de l’Ordre de Sant Joan de Malta. D’autor desconegut, sembla que seria un quadre del primer terç del segle XVII d’autor desconegut però segurament d’origen aragonès(36). Així doncs, podem saber quina cara feia el fundador del Col·legi de Sant Ignasi de Manresa. Per cloure aquest apartat, gràcies al catàleg d’entrada a la Companyia de Jesús del Col·legi de Betlem de Barcelona sabem que Dídac Tonera era de Tremp i que el dia 28 d’abril de 1578 entrà als jesuïtes, quen tenia disset anys i tres mesos; de la mateixa manera sabem que Pere Gil era natural de Reus i que entrà als jesuïtes el dia 4 de març de 1574 d’on partí per al noviciat a Saragossa el dia següent(37).

Retrat de Lurpecio de Arbizu, Comenador de l'Ordre de Sant Joan de Malta i gràcies a la seva munificència fundador del Col·legi de Sant Ignasi de Manresa. D'autor desconegut encara que probablement d'origen aragonès, el quadre molt probablement és de principis del segle XVII. Es conserva al Museu Comarcal de Manresa. Font: Pla Director Manresa 2022

Retrat de Lurpecio de Arbizu, Comenador de l’Ordre de Sant Joan de Malta i gràcies a la seva munificència fundador del Col·legi de Sant Ignasi de Manresa. D’autor desconegut encara que probablement d’origen aragonès, el quadre molt probablement és de principis del segle XVII. Es conserva al Museu Comarcal de Manresa. Font: Pla Director Manresa 2022

Placeta de Sant Ignasi

Fotografia, probablement de principis del segle XX, on es veu perfectament l’edifici de l’antic hospital de Santa Llúcia (esquerra) i la capella de Santa Llúcia (dreta). A l’extrem esquerre es s’hi observa l’obelisc fet instal·lar l’any 1587 pel bisbe de Vic Joan Baptista Cardona i restaurat per l’Ajuntament l’any 1799. De fet, a principis del segle XX va ser mogut fins a tres vegades per motius urbanístics tal i com mostren les diverses fotografies que es conserven. També crida l’atenció el mur de pedra de darrere l’obelisc que actúa com a barana per no caure al Torrent de Sant Ignasi, ja que aquest curs d’aigua i a diferència de l’actualitat en què és una artèria viària important de la ciutat, no fou cobert fins l’any 1937. Font: Arxiu Comarcal del Bages a través del web memòria.cat

BIBLIOGRAFIA

1)                Fidel Fita i Colomé. La Santa Cueva de Manresa. Reseña histórica. Imprenta de Roca. Manresa, 1872

(2)           Marc Torras i Serra. Els hospitals medievals de Manresa. Revista Dovella nº61. 1998

(3)         Josep Maria Benítez i Riera. Jesuïtes i Catalunya: fets i figures. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Juny de 1996

(4)           Marc Torras i Serra. Els hospitals medievals de Manresa. Revista Dovella nº61. 1998

(5)         Marc Torras i Serra. La crisi del segle XV a Manresa. Una aproximació a partir dels llibres de manifests. Angle Editorial. 1996

(6)           Marc Torras i Serra. Els hospitals medievals de Manresa. Revista Dovella nº61. 1998

(7)           Fidel Fita i Colomé. La Santa Cueva de Manresa. Reseña histórica. Imprenta de Roca. Manresa, 1872

(8)          Jaume Nonell. Manresa Ignaciana. Nuevo Álbum histórico. Imprenta y encuadernaciones de San José. Manresa, 1915

(9)            Albert Fàbrega i Enfedaque. El mestre fuster Joan Mulet, un artista renaixentista manresà. Revista Dovella nº 103. 2010

(10)          Josep M. Gasol i Almendros. El Rapte: un tema d’iconografia ignasiana. Revista Dovella nº 37. 1991

(11)         Josep Maria Benítez i Riera. Jesuïtes i Catalunya: fets i figures. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Juny de 1996

(12)          Joaquim Sarret i Arbós. Història Religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Imprempta i enquadernacions de Sant Josep. Manresa, 1924

(13)             Joan Creixell i Iglesias. San Ignacio en Manresa. Reseña histórica de la vida del Santo (1522-1523). Tipografía de la viuda de P. Patau. 1914

(14)          Joaquim Sarret i Arbós. Història Religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Imprempta i enquadernacions de Sant Josep. Manresa, 1924

(15)           Fidel Fita i Colomé. La Santa Cueva de Manresa. Reseña histórica. Imprenta de Roca. Manresa, 1872

(16)          Joaquim Sarret i Arbós. Història Religiosa de Manresa. Iglésies i convents. Impremta i enquadernacions de Sant Josep. Manresa, 1924

(17)           Magí Canyelles. Descripció de la grandesa y antiquitats de la ciutat de Manresa. Obra inèdita de Magí Canyelles. Segle XVII. Imprempta de Anton Esparbé. 1896

(18)              Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(19)           Ibídem

(20)           Marc Torras i Serra. Els hospitals medievals de Manresa. Revista Dovella nº61. 1998

(21)              Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(22)           Magí Canyelles. Descripció de la grandesa y antiquitats de la ciutat de Manresa. Obra inèdita de Magí Canyelles. Segle XVII. Imprempta de Anton Esparbé. 1896

(23)           Ignasi Feliu de Travy. Sínetsi històrica del Col·legi de Sant Ignasi. Des del seu origen fins al seu trasllat a Sarrià. Pal·las, A.G. Barcelona 1979

Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(24)               Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(25)                Ibídem

(26)                Ibídem

(27)               Ignasi Feliu de Travy. Síntesi històrica del col·legi de Sant Ignasi. Des del seu origen a Manresa fins al seu trasllat a Sarrià. Pal·las, A.G.. Barcelona, 1979

(28)              Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(29)                Ibídem

(30)              Magí Canyelles. Descripció de la grandesa y antiquitats de la ciutat de Manresa. Obra inèdita de Magí Canyelles. Segle XVII. Impremta de Anton Esparbé. 1896

(31)               Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(32)               Magí Canyelles. Descripció de la grandesa y antiquitats de la ciutat de Manresa. Obra inèdita de Magí Canyelles. Segle XVII. Impremta de Anton Esparbé. 1896

(33)               Ignasi Feliu de Travy. Síntesi històrica del col·legi de Sant Ignasi. Des del seu origen a Manresa fins al seu trasllat a Sarrià. Pal·las, A.G.. Barcelona, 1979

(34)             Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

(35)                Magí Canyelles. Descripció de la grandesa y antiquitats de la ciutat de Manresa. Obra inèdita de Magí Canyelles. Segle XVII. Impremta de Anton Esparbé. 1896

(36)              Santi Torras i Tilló. Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i l’ofici de pintor al segle XVII. Universitat Autònoma de Barcelona. 2012

(36)               Joan Creixell i Iglesias. Residencia y Colegio de San Ignacio en Manresa. Imprenta y encuadernaciones de San José. 1913

Advertisements

4 pensaments sobre “El Col•legi de Sant Ignasi de Manresa: des de l’estada de Sant Ignasi fins a la seva fundació (1522-1622)

  1. Retroenllaç: El Col•legi de Sant Ignasi de Manresa: des de la seva fundació fins a la primera expulsió dels jesuïtes d’Espanya (1622-1767) | Història de Manresa

  2. Retroenllaç: El trasllat de la Generalitat de Catalunya a Manresa l’any 1530 | Història de Manresa

  3. Retroenllaç: Història de Manresa

  4. Retroenllaç: Visitants il·lustres del convent de Sant Pere Màrtir | Història de Manresa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s